‘Construïm’, una jornada particular

Aquest cap de setmana i sota el lema de ‘Construïm’ es celebraran a Barcelona unes jornades que presenten molts elements d’interès per la …

Aquest cap de setmana i sota el lema de ‘Construïm’ es celebraran a Barcelona unes jornades que presenten molts elements d’interès per la seva novetat, composició i propòsit. Perquè és nou que un polític de llarg recorregut, Josep Antoni Durani LLeida, hagi formulat de manera pública una autocrítica sobre la política, i certament no sobre els altres. En un país on la pràctica política sol descarregar tota la responsabilitat en els altres -encara que és molt possible que l’arrel de tal cosa estigui en la pròpia societat-, és inaudit que un dirigent polític l’assumeixi i no la remeti als altres. I no només això, es comprometi en un incert camí de procurar un replantejament radical a partir del seu propi partit, sense que l’objecte sigui una d’aquestes freqüents apel·lacions a la "refundació", que només amaguen la voluntat de maquillar la casa i intentar guanyar uns vots de més.

Aquella autocrítica s’ha concretat en una primera iniciativa en aquestes jornades organitzades per la fundació d’Unió Democràtica, que presenten també diverses novetats en els seus continguts. Cap dels diversos ponents i relators és d’aquell partit, la conferència inaugural és a càrrec d’Enrico Letta, que va ser fins fa poc primer ministre italià pel Partit Democràtic. Només la salutació d’obertura i tancament va a càrrec dels organitzadors. L’estructura prima el diàleg. Ponències curtes de 20 minuts i altres tants de debat.

Però no només el mètode té interès, també els continguts marquen una inflexió, quatre temes que tenen uns enunciats amb una intencionalitat clara: una nova economia per al bé comú; l’Estat a la societat del benestar; joves, de la frustració a l’esperança; i el regeneracionisme polític, virtuts per una altra política. Cadascun d’ells -excepte en els joves, que té format de taula rodona- es desenvolupa en dues ponències. Una, de fonaments, presenta les possibles bases en relació al diagnòstic de la realitat; l’altre apunta possibles pràctiques, és a dir concrecions que puguin il·lustrar polítiques concretes. La idea és la d’obrir a l’interès de la societat en la perspectiva que arribi a organitzar-se com un corrent, un moviment -o no, qui ho sap- amb l’objectiu clar de presentar un projecte alternatiu des de la centralitat política -que no des el "centre"- sobre el model econòmic i de benestar, i una regeneració de la política basada en la pràctica bona; això és basada en la virtut, on les normes són importants, però el decisiu és l’exercici i reconeixement de la virtut en la política, i per tant la reconstrucció de la comunitat política i la cultura que ho faci possible.

Ignoro quin recorregut pot tenir tot això, però com a mínim és una nova perspectiva, entre el "més dels mateix" i el "traieu-vos-vosaltres-que-ens-posem-nosaltres".

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>