Corruptes i corruptors

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol El desprestigi de la política com activitat i dels polítics ha arribat a nivells extraordinaris. Ai…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

El desprestigi de la política com activitat i dels polítics ha arribat a nivells extraordinaris. Això és una obvietat. També ho és la facilitat amb què se’ls pot criticar o vilipendiar, perquè en definitiva són personatges públics que han contret un compromís amb la seva comunitat i que en massa ocasions responen d’una manera infidel a ella, ja que en lloc de defensar les necessitats de tots, el bé comú, el que fan és procurar en benefici d’uns pocs i que a la vegada això redundi en el seu propi benefici. Però, davant aquesta onada de fàcil crítica, cal aixecar també la bandera del discerniment, perquè no tots els polítics són iguals ni molt menys. La corrupció no afecta a tots sinó a una minoria, això sí, massa gran com per poder conviure amb ella sense que se’n ressenti el funcionament de l’Estat i sobretot de la pròpia societat.

Però, qui pensi que això és una característica exclusiva del món polític s’equivoca, es nega a contemplar-se davant del mirall. Per a que hi hagi corruptes han d’existir corruptors, i aquests no es troben només en el si de la política sinó que abunden en el propi si de la societat. Són totes aquelles persones que veuen en el polític un mitjà a través del qual poder lucrar d’una manera injusta. És en la nostra societat on hi ha la corrupció i no en un grup separat d’ella, vingut de París o nascut sota una col, es a dir els polítics. Això és una evidència que ha de ser establerta, perquè una cosa és l’exigència d’un bon govern de la cosa pública i una altra molt diferent la demagògia i el populisme de vol carrincló.

Ara mateix tenim un excel·lent exemple d’aquests corruptors a la xarxa creada per Gao Pin per rentar diners ocults en paradisos fiscals. Segons la informació de la Policia, fins a 200 empresaris usaven aquests instruments delictius per lucrar-se, per evadir la fiscalitat, una cosa tan decisiva i solidària en aquests moments de crisi. Aquests 200 empresaris poden ser la punta d’un iceberg, encara que també continuaria sent injust pensar que tots els que pertanyen a aquest grup social practiquen la corrupció. Al contrari, també la majoria d’ells són persones que s’esforcen cada dia a generar allò que tant ens cal: llocs de treball, producció de béns i serveis, capacitat d’emprendre.

Però, si anem més enllà, també podem veure que hi ha un altre tipus de corrupció que pot semblar menor, perquè menor és el gest econòmic, però és que qui la fa no pot emprendre per la seva posició majors esforços. Es tracta de totes aquelles accions que intenten evadir el pagament d’un servei, el pagament d’un impost. Fa poc, un bon amic em comentava, després de viure uns pocs anys a Suècia, que en els tramvies de la seva localitat no hi havia cap tipus de control. Era la gent qui es treia el seu propi bitllet i, per tant, un es podia beneficiar d’aquesta confiança a base de viatjar sense pagar. Però ningú ho feia perquè tots estaven convençuts que allò tenia un cost que havia de redistribuir entre els propis usuaris. Què passaria al nostre país si els transports públics funcionessin en base a aquest mecanisme? Doncs que un percentatge molt elevat de persones no pagaria. Això és una corruptela, una corrupció a petita escala, perquè no hi ha possibilitats d’aplicar-la a una major.

La nostra societat necessita una revolució moral i hem de ser capaços de donar-la, i els catòlics hauríem de ser els primers convençuts a actuar d’acord amb la norma moral, amb la concepció del que significa ser una persona realitzada en el bé. Perquè anar contra la llei natural té un cost personal i quan són molts els que practiquen aquesta ruptura també el té col·lectiu.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar