Cristians, som l’ànima del món (i II)

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol La parròquia és la comunitat que pot redimir al món. Hem d’estar convençuts d&r…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

La parròquia és la comunitat que pot redimir al món. Hem d’estar convençuts d’això per fer-ho possible. La parròquia ha de jugar en el segle XXI i en mig d’una societat secularitzada que s’esmicola en la desigualtat, la injustícia, i la pèrdua de sentit, el paper equivalent al que varen tenir els monestirs a partir del segle V en la superació del desordre produït per la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Però no serà des de la desunió, la incomunicació i el menysteniment que es farà possible.

Per superar els nostres defectes i limitacions només ens cal respondre plegats a la crida del Papa Francesc de sortir a les perifèries de fe, culturals i socials, de viure menys entre les quatre parets segures, de no ser una Església auto referenciada, ni burocràtica, ni temorosa d’anunciar la Bona Nova, la més gran que tota dona i home poden rebre, sortint a guarir les profundes ferides materials, vitals i espirituals que estan destruint la societat. I aquesta acció vers les perifèries significa una especial prioritat cap als joves, els més danyats en allò essencialment humà, com és la formació de la seva consciència i la seva capacitat per forjar el propi criteri.

Viure units per lloar a Déu i servir al pròxim

La nostra pràctica d’amor als altres en l’àmbit públic, el de la societat, no pot limitar-se només a la necessària, urgent i magnifica acció solidaria, sinó que cal, a més, la capacitat de projectar el nostre amor guiats per la doctrina social de l’Església a fi de construir uns nous models, uns nous projectes concrets, polítiques públiques, especialment en l’àmbit socioeconòmic, tècnicament sòlides que estableixin el bé comú, la justícia social, i l’imperi del necessari per sobre la dictadura del superflu. La barca té molts forats, bé està que treballem per treure’n l’aigua i evitar que s’enfonsi, però si només fem això es pot acabar essent còmplices de la situació. Ens cal una obra dirigida a tapar forats, i alhora a fer els plànols i la feina que cal per construir una nova i bona embarcació, ben sòlida i creïble.

Finalitzo. Bergson al final de la seva vida lamentava que la “humanitat tingués un cos tan gran i una ànima tan petita”, hi va morir demanant “un suplement d’ànima”. Nosaltres tenim aquesta missió, perquè com llegim a La carta a Diognet , "el que l’ànima és pel cos això són els cristians en el món… Déu els ha assenyalat un lloc altíssim, i no els és lícit desertar-ne. Aquest és el nostre paper que només pot realitzar-se des de la unió.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar