Cultura cristiana no es sinònim de Fe religiosa, o el suïcidi nacional.

La cultura està configurada per tots aquells ingredients que contribueixen a que tinguem una determinada concepció del món, de la història, de les per…

Forum Libertas

La cultura està configurada per tots aquells ingredients que contribueixen a que tinguem una determinada concepció del món, de la història, de les persones, de la realitat, en definitiva.

La Fe, la fe cristiana, significa una altra cosa diferent: la convicció de que Jesucrist és Déu Encarnat que va ser mort i va ressuscitar, i que la seva encarnació es va produir en la plenitud dels temps per portar-nos la Bona Nova, que significa el coneixement de l’amor de Déu i la vida eterna en aquest amor.

Naturalment totes les grans concepcions religioses han generat cultures, el budisme, el taoisme, l’hinduisme, l’Islam, però és ben visible que els seus desenvolupaments culturals no estan necessàriament connectats amb estar adscrits en aquella fe religiosa.

El ioga forma part del gruix central de la pràctica religiosa hindú, però és evident que també és una component cultural que pot ser practicada sense pertànyer a aquella fe. De fet, es pot practicar sense tenir-ne la més punyetera idea religiosa.

Situats en el nostre context, algunes evidències clamoroses ho palesen. Per exemple: ¿per què es representa la pau amb un colom que porta una branca d’olivera al bec? Aquest és un grafisme utilitzat fins l’exhaustivitat. Forma part de la nostra interpretació cultural de la pau. Doncs bé, com molts altres la seva arrel és bíblica.

Sorgeix del llibre del Gènesi quan Noé envia un colom per veure si la terra ha començat a quedar eixuta després del Diluvi Universal, i en el segon viatge l’animal torna amb una branca d’olivera al bec. És l’inici de la bona notícia que el nivell de l’aigua ha començat a baixar, i el preludi, com narra el Llibre, de la pau de Déu amb els homes. La reconciliació.

Un altre tant podríem dir de la bandera d’Europa. Per què es de color blau cel amb dotze estels en forma de cercle? Quan es va establir la Unió, amb un altre nom, estava composada per tant sols de 6 països i va trigar alguns anys en arribar a la dotzena, xifra que després ha estat superada fins a arribar als actuals 27 estats membres.

La raó és que el disseny original està inspirat, com va explicar el seu autor, un luxemburguès, en el mantell de la Verge i els dotze estels que la coronen en un vitrall d’església. En aquest cas la inspiració no es ja cristiana, sinó directament catòlica. Pero això no és cap inconvenient perquè representi una realitat plural.

Amb tot això el que vull dir es que la nostra cultura, l’europea i d’una manera més accentuada la que és pròpia del nostre país, està tan estretament vinculada a l’aportació cristiana, que si es vol prescindir d’aquesta tot el nostre bagatge cultural desapareix. Aquí ni tan sols s’ha viscut la Revolució Francesa i la seva Il·lustració, i va ser rebutjatda de forma ferotge la presència, també il·lustrada, de Napoleó.

Aquí la cultura ha estat homogèniament cristiana fins ben entrat el segle XIX, després ha començat un procés d’inculturització d’altres procedències, però amb hegemonia de la primera. I fa poc menys de 30 anys que el flux de creació cultural tendeix a tenir un gruix no cristià.

La cultura està configurada per un conjunt d’estrats temporals articulats al llarg de la història d’un poble. En el nostre cas aquesta estructura cultural significa que un 85% és exclusivament cristiana, i del 15% restant en poc més d’un 5% predomina un fonament diferent.

Conseqüència: el laïcisme de l’exclusió religiosa,que persegueix suprimir tota referència pública del cristianisme,és en realitat un procés que significa simultàniament l’exclusió cultural, la liquidació de la gran major part del nostre patrimoni col·lectiu, la liquidació de la nació. Si això es dugués a terme seria pitjor que una insensatesa, seria simplement un suïcidi.

Hazte socio

También te puede gustar