Davant l’intent de difamar al papa i a l’Església

La campanya contra l’Església catòlica ha arribat a l’objectiu al qual es dirigiria des d’un bon principi: al Papa. En un procés …

Forum Libertas

La campanya contra l’Església catòlica ha arribat a l’objectiu al qual es dirigiria des d’un bon principi: al Papa. En un procés circular que comença a EEUU, recorre altres països i ha anat presentant casos certs, juntament amb uns altres absolutament deformats, fins a tornar al seu origen amb el New York Times, publicant una informació absolutament falsejada contra la persona del Papa, imputant-lo com responsable d’ocultació de l’anomenat “cas Murphy”.

És escandalós constatar que el que publica aquest periòdic poc té a veure amb la realitat, com la resposta de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu ha deixat clar, i com resulta públic i notori per a qui conegui les característiques d’aquest cas, que es remunta a 1975.
Ja tindrem ocasió d’entrar en detall en aquestes i altres manipulacions. Ara el que desitjo ressaltar és que la campanya, com totes les que es desenvolupen, apunta a dos fonaments de l’Església Catòlica: a l’exercici del sacerdoci i al propi Papat. Evidentment hi ha qui s’anima en l’atac i fan extensiu el discurs als “catòlics” en general. Però no és aquesta la intenció, més aviat es tracta precisament de salvar als catòlics en genèric per a accentuar l’atac sobre aquells dos pilars. L’argumentació és tan senzilla com aquesta: “els catòlics són bona gent l’inconvenient és la vida que la jerarquia obliga a viure als sacerdots; els dolents són els qui manen a l’Església”. És evident que aquest plantejament és una ximpleria perquè els sacerdots, els bisbes i el propi Papa no baixen del cel, sinó que sorgeixen de la pròpia comunitat catòlica. Tenim els sacerdots, els bisbes i els Papes que hem generat amb l’ajuda de Déu, i la veritat, cal dir-ho, el seu nivell és molt alt des del punt de vista de la seva trajectòria moral, com ho constata qualsevol exercici de memòria històrica.
Davant aquesta campanya deliberada, sistemàtica, que intenta presentar als pastors de l’Església com éssers intrínsicament malvats, -vegi’s el Codi Da Vinci i les seves seqüeles- cal adoptar l’actitud adequada. Assenyalo tres errors:
1 . L’histerisme reactiu. La indignació entre els catòlics davant aquests fets és comprensible però ha de ser controlada per la prudència; és a dir, per la capacitat de triar la millor via, la millor resposta, i aquesta no passa per les exclamacions buides de contingut de dades, de fets, de raons.
2 . Els qui de primer moment es dediquen a llençar pedres a la pròpia teulada. No es tracta solament dels Küng, dels Bedoya, i altres persones semblants, sinó de cristians de bona fe però d’escassa fortalesa en les seves pròpies conviccions, de poca confiança en l’Església a la qual diuen pertànyer, que davant l’onada crítica, (sobretot si llegeixen determinats periòdics o veuen determinades televisions i ràdios), s’acovarden i diuen que si, que els bisbes són responsables, que el Papa és culpable.
3 . Els “acollonits”. Són aquells que esperen sempre que la tempesta escampi, la seva vocació és confondre’s amb el paisatge, no dir ni piu com si el tema no fora amb ells. En aquest grup no solament trobarem seglars sinó també aalguns cures, alguns, pocs, bisbes, fins i tot algun que altre abat. Ho fan per por humana o per error de càlcul, o ambdues coses alhora. Creuen que callant i deixant que uns altres omplin el got estan complint amb el seu paper. Ningú que utilitzi la raó i que no es deixi dur pels seus impulsos, de covardia en aquest cas, podria assumir que davant els presumptes fets que presenten els altres, el millor és no dir res i deixar que la falsedat quedi assentada.
Què hem de fer els catòlics? La resposta és senzilla, com sempre, perquè aquesta és la característica de la nostra fe, està per igual a l’abast de tots. Es tracta de comportar-se com a catòlics.
I això, recordem-ho, exigeix en aquest cas dues actituds:
La primera, no tenir por. Formular en totes les ocasions, en la barra del bar, en la carta al director, en el comentari en el grup, com i on sigui, les raons que desmenteixen els fets, l’acusació al Papa i a l’Església. Es tracta de situar les dades que defineixen la realitat i que assenyalen que es tracta d’una cosa que és lamentable però circumscrita, determinats cures que fa 30 40, 50 anys van trair el sagrament amb el qual estaven compromesos i la confiança dels seus feligresos. Fets concrets que afecten a un grup numèricament marginal i que per a res determinen la característica dels homes consagrats a Déu.
La segona actitud és la d’estar preocupats en buscar la veritat, en informar-se, en conèixer els fets. No es tracta tant de queixar-se com de deixondir-se. La veritat està present a través del que diu l’església, dels seus mitjans de comunicació, d’agències com Zenit, de periòdics digitals com ForumLibertas i alguns altres. Un pot fer una llista de les acusacions que fan. A Espanya, sobretot, El País, La Ser, El Periódico, és a dir els mitjans de comunicació del règim; a Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, i al costat de cada punt concretar el que realment és cert. El resultat final és escandalós. Ha de moure’ns a una gran preocupació que mitjans de comunicació importants i fins i tot públics utilitzin d’una manera tan sistemàtica la mentida, la deformació i l’engany. Les dades estan aquí. En el nostre cas els hem anat publicant, continuarem en els pròxims dies. Solament fa falta la tasca de recollir-los i divulgar-los. A això és al que ara tots estem cridats.
Hazte socio

También te puede gustar