De la protesta a la revolta

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”;…

Forum Libertas

Quina és la diferència entre una protesta ciutadana i una revolta política? Que la primera es limita a manifestar-se, és a dir, ocupa espais públics, i la revolta es dirigeix a l’ocupació del poder, també físicament.

Si Lenin i els bolxevics s’haguessin dedicat a acampar a les places de Petrograd, a Rússia seguiria el Tsar. La comparació no és del tot bona, però ajuda a comprendre la diferència. Els indignats acampats i practicant inacabables assemblees són políticament inofensius, poden aspirar, això sí, a amplificar, sense cap control per la seva banda, algunes de les grans tendències de fons. Per exemple, el rebuig als partits i com a dany col·lateral a la democràcia representativa, però això pot acabar en un model autoritari al Xinès. Això va succeir el maig del 68. La revolució sexual estava al servei de la lluita de classes i la fi de la burgesia.

Avui el món està dominat, més que a mitjans del segle XX, per un grup de privilegiats, una elit financera, i la revolució sexual és absoluta, perfecta i ha superat els seus propis horitzons. La família està en bona mesura demolida, però la conclusió de tot això és que els febles cada dia són més i els dominants cada vegada menys i més poderosos. Exactament el contrari al propòsit polític de maig del 68.

Però ara comencen a sorgir indicis que la protesta es transforma en revolta política. No és un tema menor: la manifestació tolerada, arribant fins a les mateixes portes del Parlament, i l’intent, potser només un gest, de penetrar en ell és un fet polític important, que pot acabar en res o marcar un punt d’inflexió, si en lloc de dominar places s’ocupen ajuntaments, parlaments, no diguem ja, Congrés o Senat. Si s’ocupen seus i sucursals bancàries estarem en l’inici d’una revolta política, un estadi qualitatiu diferent. Una segona dinàmica de fàcil convergència amb l’anterior ha començat a practicar-se de manera organitzada: el boicot popular als desnonaments. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha aconseguit a Catalunya aturar 12 dels 13 desnonaments en què ha intervingut a força de concentrar veïns que ho impedeixin. 30, 40 persones n’hi ha prou. Una acció que pot estendre’s a la invasió de les sucursals bancàries. Aquest és un altre exercici de poder. En la mesura que tots ells convergeixin la situació política pot canviar radicalment.

Davant d’aquesta situació hi ha errors que els cristians no podem cometre. Un és entrar a sac contra els que protesten, practicant una desqualificació a la totalitat, sense entendre les causes que la motiven. Un altre és seguir acríticament, com beneits, perquè en ells està la resposta a la injustícia social. La posició correcta sorgeix, una vegada més, d’una bona aplicació de la concepció, que sorgeix de la Doctrina Social de l’Església i de la capacitat pràctica per a traduir-la en actuacions i objectius polítics. Una cosa, sigui dit de pas, per al que necessitem un major treball de debat i d’acció, perquè ella en si mateixa és portadora de sentit.


Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar