Dubtes sobre el finançament que defineix el nou Estatut

Un dels punts argumentals bàsics de defensa del projecte d’Estatut és que Catalunya disposarà de molts més recursos i podrà gestionar-los de manera mo…

Un dels punts argumentals bàsics de defensa del projecte d’Estatut és que Catalunya disposarà de molts més recursos i podrà gestionar-los de manera molt més autònoma. Però, la presència d’un grup qualificat d’economistes catalans partidaris del NO, entre els quals destaca un dels especialistes en dèficit fiscal, Ramon Tramosa, posa sobre la taula objeccions molt concretes que la campanya de publicitat a favor del SI no ha volgut o ha sabut tractar.

Elisenda Paluzie, professora de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, i una de les impulsores de la plataforma Economistes pel No, fa formulacions molt concretes i crítiques que es poden resumir en els termes següents:

– Continua el mateix model que en l’actualitat, de manera que la capacitat de despesa de les comunitats autònomes es fixa de forma multilateral en el Consejo de Política Fiscal y Financiera. En aquest sentit no seria certa l’afirmació que el nou Estatut introduirà la bilateralitat en les relacions entre l’Estat i la Generalitat. D’altra banda, sembla difícil que en el marc del Consejo, la Generalitat pugui assolir una disminució substancial del seu dèficit fiscal, que és en definitiva del que es tracte.

– Si Catalunya supera la quantitat predeterminada a la que tindrà dret en el marc del que estableixi el Consejo (i no el nou Estatut) gracies als impostos cedits, haurà de tornar la diferència. En aquest sentit, la cistella d’impostos incrementada no té perquè garantir un augment substancial dels recursos.

– L’Estat continua recaptant els grans impostos. L’Agència Tributària catalana no tindrà més atribucions que l’actual Direcció General de Tributs de la Generalitat amb un altre nom, perquè continuarà recaptant els mateixos impostos que ara. El futur consorci entre l’agencia tributaria de l’estat i la catalana està limitat perquè serà l’estat qui determinarà els continguts, i ja ha anunciat el director de la part estatal que serà un ent possiblement sense personalitat jurídica i que es limitarà a la col.laboració en les campanyes informatives de l’IRPF.

– La inversió compromesa durant set anys amb proporció a la participació de Catalunya en el PIB espanyol, pot també quedar malmesa per un conjunt de circumstàncies que l’Estatut no contempla. Per una part, la desaparició a partir del 2007 dels fons de cohesió europeu; per una altra, l’increment extraordinari que vol fer el govern del Fons de Compensació interterritorial per pal·liar la liquidació de l’ajuda europea. Com és sabut, aquest Fons està limitat a les regions menys desenvolupades, i Catalunya no hi té accés. Conseqüència possible: la inversió espanyola fora del Fons de Compensació seria menor. Disminuiria la grandària del pastís i malgrat que el percentatge d’aquest que en termes percentuals s’endugués Catalunya es veies augmentat no tindria un creixement significatiu en termes absoluts, en euros, que es el que en definitiva compte,. Aquesta via permet, donada la baixa qualitat del debat i la informació política a Espanya, enredar al ciutadà amb facilitat, perquè parlant-li de percentatges i no parlar que una gran part de la inversió ha emigrat de la inversió general de l’Estat al capítol específic del Fons de Compensació, es podria donar la imatge que realment hi ha una millora on no hi es. Segons la Sra. Paluzie “Si el fons de compensació passés a representar quelcom més del 20% de la inversió estatal, Catalunya no rebria ni un euro més en inversió i, tot i així, l’Estat estaria complint estrictament l’Estatut. Un últim factor es que la finalització traumàtica de l’AVE, implica per si sol una component inversora important pels propers anys.

– La qüestió relativa al manteniment del ranking de Catalunya en el conjunt de les comunitats autònomes, després d’haver-se operat les transferències de l’Estat, és a dir, d’haver pagat impostos i d’haver rebut despesa i inversió, també pot incorporar una trampa evident, perquè si aquest ranking es contempla amb euros nominals, sense modificació a causa del desigual poder adquisitiu entre regions, tal i com a dit Zapatero, mai s’ha vist alterat en el passat. En conseqüència, mantenint les coses tal com ara, ja es compliria aquesta condició. És evident que amb aquest enfoc tampoc es resoldria res. Només si el ranking fos contemplat en termes d’euros d’igual poder adquisitiu seria possible aconseguir una millora, perquè en aquest cas si que s’ha vingut produint un empitjorament de les posicions de Catalunya, entre l’abans i el després de pagar impostos i rebre diners de l’Estat.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>