E-Crisitians, desè aniversari

E-Crisitians va néixer coma constatació d’una mancança: la presència cristiana en la vida publica. Una presencia, co…

Forum Libertas

E-Crisitians va néixer coma constatació d’una mancança: la presència cristiana en la vida publica. Una presencia, com diu Benet XVI referint-se als politics, coherent amb la fe, amb discerniment cultural, voluntat de servir, exigència moral i tècnica. L’hem anat construint dia a dia, per un camí nou, aprenent dels errors, cercant l’ésser guiats per L’Esperit Sant, com entota acció humana portadora de sentit.

E-Crisitians no té un contingut propi. No és cap escola de vida espiritual. El nostre contingut és el de la DSE, en nosaltres conflueixen cristians de parròquia, de moviments, i organitzacions cridats pel nostre únic objectiu: traduir la DSE en acció concreta i transformadora. I avui això és més necessari que mai.
Citaré dues raons per les quals cal que sigui així. La primera, perquè la intromissió dels poders públics en la vida privada de la gent, a les llars, en la formació dels nostres fills, és més poderosa que mai. Com ho és la influència dels mitjans de comunicació, TV, Internet. Per tot això, ja no n’hi ha prou amb ser bon espòs i bona esposa, bon pare i bona mare, bon mestre, bon professional. Tot això és necessari, clar que sí, però no és suficient si no incidim alhora en l’acció de govern, en les lleis, en els partits polítics, en els resultats electorals, en el món associatiu, en els mitjans de comunicació, a la generació de cultura. Si tots aquests recipients els deixem buits, altres els omplen. És el que ha succeït. Per aquesta raó, els catòlics de fe i també els de cultura hem de fer-nos presents de manera organitzada a la vida pública. Aquesta és la causa de què hi hagi E-Crisitians. I el motiu pel qual demano menys ànims escandalitzats i més unitat d’acció.
Però hi ha una segona raó que ens interpel·la com cristians i com ciutadans: la brutal davallada de la nostra societat, la profunda crisi econòmica, institucional, cultural, espiritual, i en últim terme moral i fins hi tot antropològica. La nostra societat no està a la vorera de l’abisme. De cap manera. La nostra societat està en caiguda lliure. I continuarà així si no s’assoleix una potent presència i proposta cristiana a la vida publica, que inspiri les politiques publiques, que generi un fort projecte cultural. I això és així no perquè les nostres fonts d’inspiració siguin cristianes, sinó perquè al ser-ho es fonamenten bé en la capacitat humana de raonar d’acord amb la llei natural. Les nostres concepcions són les que van en el sentit de la història humana, en el que té de millora i perfeccionament, al que ara hi ha qui s’hi oposa, i per això esquartera la societat, frustra i fereix profundament a les persones, les aliena per dominar-les. La societat de la desvinculació es autodestructiva, però això és alhora una oportunitat.
En una societat afectada per l’hiperindividualisme, sense capacitat de mobilització, una minoria dotada de projecte i organitzada pot ser agent de la gran transformació que es necessita. Una minoria creativa com Benet XVI ha definit als cristians. Una gran minoria amb capacitat transformadora, capaç de promoure un projecte polític i cultural vàlid pel conjunt de la societat.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici pels Laics

Hazte socio

También te puede gustar