Educar és conduir

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol Vivim uns temps tan confusos que persones l’activitat de les quals és l’estudi i la docència s&oac…

Forum Libertas

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol

Vivim uns temps tan confusos que persones l’activitat de les quals és l’estudi i la docència són capaces de declarar sense cap rubor que no existeix la identitat de cada persona, sinó un conjunt de fragments que cada un va vivint. Són interpretacions que sorgeixen al fil de la ‘modernitat líquida’ de Zygmunt Bauman o de certes relectures de Lacan i Foucault. Seríem personatges d’una obra que no tindrien identitat, és a dir, relat per explicar les seves pròpies vides.

En aquest context, que prefereixo qualificar de cultura de la desvinculació en la qual el subjecte persegueix la felicitat a través de trencar amb tot compromís, personal o institucional, i espera que la satisfacció de la pulsió immediata del desig el condueixi a l’autenticitat i al benestar desitjat, l’educació indubtablement s’ha de trobar en crisi, perquè educar és conduir, guiar, i això exigeix respondre a algunes preguntes fonamentals: guiar, a on?; conduir, a quin lloc?, i, també, com fer-ho ?

És clar que hi ha una altra forma de concebre l’educació que està a la base de la pedagogia permissiva que ara es practica, i que és la causa profunda d’aquesta catàstrofe educativa en què vivim. Es tracta de la idea que l’educació ha de servir perquè emergeixi de cada subjecte el seu jo autèntic, la seva pròpia realitat. Però, aquest mateix fet xoca amb el postulat de l’absència d’identitat perquè, llavors, el que en realitat sorgeix de cada persona és un conjunt de desitjos i la dificultat per imposar-se als mateixos i resistir l’adversitat, la frustració, quan no s’aconsegueixen. Això és tan evident que només cal observar un sector dels nostres joves d’avui, que presenten, entre altres característiques comunes, les de la seva falta de resistència, d’adaptació, a la frustració, que explica al mateix temps molts comportaments de rebuig que aquests mateixos joves presenten.

Fins que aquesta societat no es plantegi seriosament que educar és conduir la persona cap a una vida realitzada en el bé, en la justícia i en la capacitat de discernir el que necessari de allò superflu, fins que no comprengui que la llibertat s’explica per raó de la seva capacitat per poder triar entre opcions bones, la crisi educativa no només no remetrà sinó s’aprofundirà, encara que intentem maquillar-la amb estadístiques, procediments i baixades del llistó que ens permetin exhibir xifres millors.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar