El blat i el jull : els mitjans de comunicació catòlics

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol Llegint aquest matí la paràbola del blat i el jull (Mateu 13, 24-30), se m’acudia que juntament am…

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol

Llegint aquest matí la paràbola del blat i el jull (Mateu 13, 24-30), se m’acudia que juntament amb l’explicació que el mateix Jesús ens dóna d’ella (Mateu 13, 36), aquest text, amb la seva riquesa d’imatges, ens pot dir també més coses. Quan els criats li pregunten a l’amo com és que sorgeix el jull si va sembrar una bona llavor, ell els respon "això ho ha fet un enemic", que sembra el mal que acompanya la humanitat fins a la fi dels temps. La primera qüestió és que el mal està present sempre en el món. Els cristians hem de ser conscients d’això i del que significa en tot projecte humà. Per aquest motiu la paràbola s’ha de llegir en termes de justícia de Déu. Aquests dos fets, presència del mal i dels malvats i judici de Déu, hem de tenir presents quan formular un judici cristià sobre la realitat. I aquest és el cas de l’escàndol creat per la sentència de la més alta instància judicial europea, en relació als etarres empresonats als quals es va aplicar la ‘doctrina Parot ‘.

Més enllà de la qüestió estrictament jurídica, i en el tractament que donen a aquesta qüestió alguns mitjans de comunicació catòlics, trobo a faltar el que hauria de ser l’esforç de la perspectiva cristiana. Hi ha un excés d’adhesió al sentiment d’ira que nia en alguns grups, que sorgeix del cor danyat de les persones, però també de la ira sorgida d’aquells que sense patir un dany directe veuen en aquesta qüestió una bandera ideològica. Sembla que només se sigui capaç de jutjar en funció d’un càstig humà que ha de ser tan absolut i definitiu que no deixi espai a la misericòrdia, pitjor encara : ha de ser tan complet que ni tan sols deixeu espai al judici de Déu.

Davant els fets, els mitjans de comunicació cristians ens enfrontem a una pregunta necessària gens fàcil de contestar, i que constitueix el repte: què ens diu Déu en aquest fet?, quina ocasió ens ofereix per mostrar la seva presència?, per expressar la Bona Nova, per evangelitzar, en definitiva?

Perquè el nostre deure des dels mitjans, fent honor als fets, és plantar el gra de mostassa. I la qüestió és sempre el com fer-ho, aquest és el repte que hem d’experimentar sempre en les nostres consciències. La pitjor manera de fer-ho és oblidant-nos del rerefons evangèlic i actuant només en nom de plantejaments ideològics. Els mitjans de comunicació catòlics no haurien de caure en aquest parany del món.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>