El caïnisme polític que ens destrueix

L’amistat civil, la philia politiké aristotèlica, una "amistat sense intimitat ni proximitat", és la característ…

L’amistat civil, la philia politiké aristotèlica, una "amistat sense intimitat ni proximitat", és la característica necessària de la societat política, de la polis, perquè hi hagi cohesió i pau social. Es refereix a l’amistat entre ciutadans, que no existeix només entre persones sinó que s’estén entre comunitats: famílies, grups i entitats, pobles, en definitiva, i totes aquelles congregacions de persones que tinguin algun tipus de vida comunal. L’amistat és la forma més excel lent de la condició social i és necessària per a la felicitat. Està lligada a la concòrdia i al respecte. Genera obligacions, compromisos i renúncies en benefici del bé comú. La concòrdia és un estat d’harmonia entre aquells que proposen i volen uns mateixos objectius. La persona necessita d’una certa harmonia i estabilitat interior per assolir la concòrdia. Tot ens condueix a la raó de la política. El diàleg amb els altres per tal de compartir les millors solucions possibles. Les millors opcions no per a un mateix o per a un grup determinat sinó pel bé comú.

La política que es practica a Espanya està en les antípodes de tot això, i aquesta realitat ens està destruint. Veritablement, el que està funcionant, el que anomenem caïnisme, no és altra cosa que una versió degradada a pitjor del famós criteri amic-enemic de Carl Schmitt. El criteri amic-enemic, plantejat per ell com una expressió de la necessitat de diferenciació, comporta un sentit d’afirmació del si mateix (nosaltres), davant de l’altre (ells). La diferència nosaltres-ells estableix un principi d’oposició i complementarietat. La percepció que un grup desenvolupa el si mateix en relació amb els altres és un element que, al mateix temps que ho cohesiona, el distingeix. La possibilitat de reconèixer l’enemic implica la identificació d’un projecte polític que genera un sentiment de pertinença; el dolent és que a diferència d’aquell criteri se li nega tot valor i reconeixement a l’altre, i això és caïnisme, una interpretació bèl·lica post moderna de la política entesa com la continuació de la guerra per altres mitjans. En la seva formulació extrema és l’expressió supremacista de les pròpies idees, que consideren intrínsecament pervers tot el que ve de l’altre prèviament criminalitzat o ridiculitzat, i reduït a una caricatura (els burgesos, els ‘progres’, els ‘rojos’, la ‘casta ‘, els jueus, els bisbes). Però amb major facilitat en el nostre cas, també és utilitzat per ocultar la incapacitat de les pròpies propostes i projectes, la impotència per donar resposta sòlida als reptes polítics. Llavors la crítica destructiva serveix per ocultar tot, quan en realitat la crítica política hauria de servir en primer terme per revelar allò que de l’altre és vàlid, assumible, integrable.

Tot això és una insensatesa que converteix la política en una part determinant de tots els problemes en lloc de ser la solució. És el gran mal dels partits existents, que Podem no només no posa remei sinó que atia, en fomentar la criminalització política de l’altre, en un pedaç de la lluita de classes. Per aquest motiu una de les seves fonts és el populista argentí Laclau, els plantejaments del qual parteixen de la divisió de la societat. La teoria bàsica de Laclau -la exacerbació de l’antinòmia amic-enemic, en lloc de la lluita de classes marxista, "Tot consens es basa en actes d’exclusió" és una de les idees força d’aquest plantejament, i per tant han de ser evitats.

Però així no superarem els greus problemes de fons, només possibles d’abordar des de l’amistat civil, des de la creació de les condicions que la facin possible com a millor mètode: (1) per resoldre els complexos problemes per la via de la construcció de l’acord i el millor que cadascú aporta; (2) perquè ens fa millors com a persones, polítics i societat perquè ens permet reconèixer el que de bo pugui haver en l’altre; (3) perquè ens permet millorar el nostre propi projecte amb el que assumim d’ell.

I aquesta opció és precisament la que encara no està present en el panorama polític, aquella que proclami que la fi de tota política és el bé comú, que necessita de l’amistat civil per realitzar-se. Que ho proclami i practiqui.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>