El conseller Maragall i la desculturització

Ernest Maragall és el titular d’Educació en la Generalitat de Catalunya, i germà del que va ser president de la Generalitat i alc…

Forum Libertas

Ernest Maragall és el titular d’Educació en la Generalitat de Catalunya, i germà del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona durant molts anys.

Ara i per escrit justifica la liquidació dels fonaments de la nostra cultura, tradicions i costums que vénen realitzant alguns centres escolars de Catalunya. Temps enrere va ser notícia que algunes escoles públiques havien decidit eliminar tota referència al Nadal i a Setmana Santa, liquidant tota informació, celebració o símbol. Ja no existien tals festivitats sinó que eren substituïdes per coses tan desconegudes com les festes d’’hivern’ o de ‘primavera’, el Betlem naturalment quedava vetat. Els nens vivien en un context educatiu que suprimia tot marc referencial que els permetés interpretar la societat en la qual viuen que, naturalment, sí celebra el Nadal i la Setmana Santa, uns en termes religiosos i uns altres simplement com una commemoració festiva però que obeeix a un origen. Com a conseqüència d’aquesta situació E-Cristians es va dirigir al Conseller adonant-li d’aquests fets, raonant una sèrie de qüestions concretes relacionades amb la formació dels nens i sol·licitant que l’autoritat acadèmica intervingués per a restituir la normalitat educativa.
Maragall va respondre per escrit, però en lloc de practicar, com en massa ocasions fa, el “vaja, vaja, per descomptat” va entrar de ple en l’assumpte. Això cal celebrar-ho perquè permet constatar que el que fan aquestes escoles no és un acte de franctirador sinó que forma part d’una concepció política i cultural del propi Govern. Maragall en la seva resposta no només assumeix aquesta realitat sinó que la celebra i la valora en termes positius, concordants amb el projecte educatiu, en raó que aquests centres han tingut en compte “les característiques de l’entorn social i cultural”… “han recollit la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat, el pla de convivència i respectar el principi de no discriminació i d’inclusió educativa”.
De tot això es dedueix:
1. L’entorn d’aquestes escoles, segons Maragall, no practica el Nadal ni la Setmana Santa. La qual cosa és realment del gènere surrealista, atès que es tracta d’escoles de la ciutat de Barcelona, en barris on existeix un percentatge important d’immigració, però on la majoria segueixen sent autòctons i immigrants d’Amèrica llatina i la resta d’Europa. Però encara que no fos així, tampoc això justificaria la supressió del que són fets que caracteritzen la cultura de la nostra societat, perquè llavors el que s’estaria fomentant és un multiculturalisme de gueto. Aïllaríem a aquests nens de la societat d’acollida a força de negar-los claus interpretatives per a entendre-la.
2. Que l’alumnat sigui divers en cap cas significa que pugui negar-se la realitat del país, de la societat en la qual van a viure. No és aquesta en el que té de substancial que ha de ser censurada o liquidada sinó, tot el contrari, s’ha de facilitar el coneixement i després cadascú en la mesura que desenvolupi la seva personalitat orientarà la vida com vulgui. Negar el Nadal és senzillament negar el punt neuràlgic, l’origen de la nostra civilització i, per tant de la nostra societat
3. Segons Maragall celebrar les festes de Nadal i Setmana Santa, donar-les a conèixer sense que això representi un adoctrinament confessional, danya a la convivència, afavoreix la discriminació i és contrari a la inclusió educativa. El nostre home, o qui li hagi escrit la carta, s’ha passat en la seva creativitat destructiva.
En realitat, el que succeeix en el fons de tot això és que s’aprofita qualsevol ocasió per a intentar laminar al país del que són manifestacions que recorden la seva dimensió cristiana. El problema de fons és que aquestes estan tan arrelades, formen part d’una manera tan íntima de la nostra cultura, tradició i costums que en la pràctica, el laïcisme de l’exclusió religiosa cristiana, que aquest és el seu nom, reconverteix per la seva pròpia lògica interna en exclusió cultural, va convertint al país en una taula rasa. Els progres autòctons fan la tasca que abans feien els colonitzadors: eliminar les representacions culturals que estiguin articulades amb el sentit profund d’aquella civilització. I això és una pràctica terriblement perillosa que hauria de moure a la indignació ciutadana.
Hazte socio

También te puede gustar