El director de Càritas denuncia que aquesta crisi fa perillar la cobertura de les necessitats bàsiques

(CatDiàleg).- “Hem fet un pas enrere en l’Estat del Benestar”. Així ha encetat el director de Càritas Diocesana…

(CatDiàleg).- “Hem fet un pas enrere en l’Estat del Benestar”. Així ha encetat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglá, la roda de premsa que s’ha organitzat per tal de presentar als mitjans de comunicació el balanç de l’acció social d’aquest 2011. Amb aquesta afirmació, Roglá ha volgut visibilitzar la fractura social conseqüència de la crisi econòmica i que es tradueix en un augment, cronificació i intensificació de la pobresa i de l’exclusió.

Aquesta situació es reflecteix en les dades presentades avui i que parlen de 190.000 persones ateses entre les Càritas parroquials i Càritas diocesana per tal de cobrir les necessitats bàsiques (la majoria, alimentàries). En aquest sentit, el director de Càritas afirma: “Moltes d’aquestes accions entrarien dins del que es coneix com a beneficiència i aquesta crea dependència. Un retorn a èpoques passades, fet que ens hauria de fer pujar els colors”. I afegeix: “Entre tots i totes, cal que cerquem el consens social sobre l’ocupació amb fórmules com les que, per exemple, funcionen als països del centre d’Europa. El gran error és que no som capaços de funcionar a la una; cal aprofitar les sinèrgies per trobar la solució al problema i no duplicar les activitats”. El director de Càritas també ha volgut transmetre als mitjans el missatge que “moltes persones que fan donatius ara ens diuen que ja no poden fer-los perquè han de recolzar econòmicament a persones del seu entorn”.
Aquest 2011, Càritas ha atès 55.500 persones, de les quals un 68% es troben en situació d’atur i més de la meitat ja no disposen de cap ingrés. En relació a aquesta informació, la responsable de Gestió Social i Programes, Mercè Darnell, ha afirmat que Càritas cada vegada assumeix més les necessitats bàsiques familiars.
Càritas ha augmentat un 30% l’import (3.263.000 euros) destinat a les famílies per satisfer necessitats bàsiques com habitatge o alimentació, tant en diners lliurats en metàl·lic com en aliments en espècie.
Els aliments en espècie abans complementaven les economies familiars més precàries mentre que ara, en moltes situacions, representa l’única font d’entrada d’aliments de la que disposen les famílies.
Aquest dibuix de la vulnerabilitat social l’ha acabat d’elaborar Conxa Marquès, cap d’Acció Social de Càritas a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat explicant que “el 28% de les persones ateses s’han adreçat a Càritas per primera vegada”. Per la seva banda, Pilar Taché, cap d’ÁAcció Social a la diòcesi de Terrassa, ha recordat que aquesta situació de vulnerabilitat i precarietat pot tenir conseqüències en la salut mental i física de les persones que la pateixen.
El delegat episcopal de Càritas, Mn. Salvador Bacardit ha encoratjat als mitjans “a seguir ajudant a Càritas a ajudar” i ha recordat la recol·lecta que s’està organitzant per al pròxim 18 de desembre.
Conclusions generals fruit de la situació actual
Les famílies viuen només en el present i amb molta inseguretat i inestabilitat. No disposen dels ingressos suficients per alimentar adequadament als seus membres. Es detecta una alimentació insuficient o inadequada en els infants, adolescents i adults.
El malestar de les famílies significa també patiment dels infants, i augment dels conflictes.
La salut física i mental de les persones segueix deteriorant-se. Són freqüents els episodis d’angoixa i somatitzacions, conseqüència de la precarització (laboral, de l’habitatge i de l’economia familiar).
Càritas constata la desesperació de les persones i famílies ateses. No creuen que hi hagi perspectiva de millora ja que per molt que facin no troben sortida. Els sentiments predominants són la ràbia, la impotència i també la vergonya per haver de demanar ajuda.
Moltes persones ateses estan acabant les prestacions socials, per exemple, les d’atur. És difícil que es formin i facin una recerca activa de feina si no poden cobrir les necessitats bàsiques. Cal un pacte per l’ocupació amb urgència.
Cal destacar l’esforç d’acolliment i d’ajuda que estan fent les famílies, els amics i veïns de les persones ateses, però cada vegada hi ha més famílies on ningú treballa i on no hi ha ni ingressos ni estalvis.
Cal garantir que tothom tingui el que és just, essencial i necessari per viure.
Tot i l’esforç dels serveis socials públics veiem com s’està arribant al límit de les possibilitats d’atenció. Ens preocupen les retallades dels recursos públics, sobretot en prestacions com les beques de menjador escolar. Augmenten el número de casos que els serveis públics deriven a Càritas. Aquests constitueixen ja el 29% (entre les persones que han vingut a Càritas aquest any per primera vegada, aquests casos representen el 32%).
Iniciatives civils: la ILP per aturar l’atur
En aquest sentit, una de les iniciatives que destaquen recentment en la lluita contra les conseqüències de la crisi és la ILP ‘Aturem l’atur’.
Després que el passat mes d’octubre arrenqués la recollida de signatures per a la tramitació al Parlament de Catalunya d’aquesta ILP el nombre d’adhesions evoluciona a bon ritme. Però no és suficient. Per això, els organitzadors d’aquesta iniciativa legislativa popular (ILP), que té com a objectiu reclamar al Govern que dissenyi i impulsi un pla integral per fomentar el treball i lluitar contra l’atur a Catalunya, demanen que la ciutadania es mobilitzi aportant la seva signatura en suport al projecte.
Els promotors de la iniciativa tenen quatre mesos (fins al mes de gener de 2012) per recollir els 50.000 suports necessaris per tramitar la ILP al Parlament de Catalunya.
Una iniciativa de la societat civil
Aquesta ILP exposa, davant les creixents xifres d’atur, "la necessitat que el govern formuli i el Parlament aprovi la llei del Pla Integral per al foment de l’ocupació i de lluita contra l’atur". El text demana que s’assigni una atenció especial als que busquen la seva primera feina i els menors de trenta anys, els aturats de llarga durada, a les famílies en què tots els membres estan en atur i no percebin ingressos per altres vies, els titulars universitaris amb un treball clarament per sota de les seves capacitats professionals, ia les famílies amb fills menors o persones dependents a càrrec, i proposa que, un cop aprovat el pla al Parlament, la càmera tiri endavant una proposició de llei adreçada a les Corts Generals en què s’incorporin els aspectes que pertanyin a l’àmbit competencial de l’Estat.
Si la proposta finalment aconseguís les cinquanta mil signatures validades que necessiten començaria la tramitació pròpiament parlamentària. Els grups podrien presentar esmenes a la totalitat, i la junta de portaveus podria incloure, en l’ordre del dia d’un ple, el debat de totalitat de la proposició. D’acord amb el reglament, aquest debat començaria amb la presentació de la iniciativa per un membre de la comissió promotora. Si la proposició superés el debat de totalitat, se seguiria tramitant en comissió i tornaria al ple per al debat i la votació finals.
Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>