El FC Barcelona i Qatar Foundation

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol Vagi per davant que sóc soci del Barça des de temps innominats, i considero que fa anys que &eacut…

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol

Vagi per davant que sóc soci del Barça des de temps innominats, i considero que fa anys que és un dels grans equips, sinó el primer, del món. Però, aquesta afinitat personal i aquesta realitat esportiva no signifiquen justificar-ho tot. El FC Barcelona tenia a honor no lluir a la samarreta cap tipus de publicitat. De fet, el orientar-se en aquest sentit ha estat una cosa relativament recent. No obstant això, l’elecció no ha pogut ser pitjor, perquè Qatar Foundation és en definitiva l’altra marca d’un Estat, Qatar, que no mereix associar la seva realitat a la de cap club esportiu i menys el del Barcelona. Quan critiques un fet, automàticament els incondicionals favorables allò que tu critiques salten esgrimint els pecats d’altres. En aquest cas es pot al·legar que hi ha equips de futbol que per exemple porten publicitat de cases d’apostes. Crec que en aquest cas, com en tots, les faltes dels altres no justifiquen les pròpies. No cal ser un exigent moral per pensar així. Fins i tot un utilitarista pot veure que una societat basada en aquestes premisses no pot mai funcionar bé.

Qatar, diguem-ho d’entrada, és un règim autocràtic. Es pot disfressar de mil maneres però això és el que és. Però, no es tracta només d’això, ni molt menys la raó fonamental per la qual escric aquestes línies. Hi ha dues més. Una és la inacabable guerra de Síria, on Qatar, cada vegada més desplaçat per l’Aràbia Saudita, finança el manteniment de la mateixa i dóna suport a grups yihadistes. És una pèssima carta de presentació. La d’Aràbia Saudita és pitjor, però aquesta no llueix a la samarreta del Barça. La segona és el tracte que donen a centenars de milers de persones que han anat a treballar a aquell país. Fa poc, The Guardian publicava una sèrie d’articles i vídeos sobre la situació d’aquests treballadors, fonamentalment orientals, procedents en gran mesura de Nepal i l’Índia, que viuen en condicions objectives d’esclavitud sense que ningú digui res. Entre altres coses, perquè Qatar es presenta com un país sofisticat de la mà dels seus autòcrates, i això en temps de la imatge el salva gairebé tot.

Qatar és un país on només 250.000 persones tenen carta de naturalesa de ciutadans, tot i que viuen al mateix 1,7 milions. Ja es pot entendre que, en aquestes condicions, amb unes desigualtats socials brutals, la repressió policial ha d’estar a l’ordre del dia. Si a això s’afegeix l’esclavitud, la cosa és realment tètrica. Quan aquells treballadors, dedicats a tasques de baixa qualificació, arriben al país els trenquen el contracte d’origen, els retenen el passaport perquè no puguin sortir, i els obliguen a signar un nou contracte per 180 euros mensuals. A més, els retenen el sou durant mesos o directament no el paguen perquè no puguin fugir. Les obliguen a viure en camps de treball insalubres. Han de treballar 12 hores diàries amb temperatures brutals, per sobre dels 40 graus. L’aigua és de pagament, i la taxa de mortalitat molt alta. Segons l’ambaixada d’aquell país, aquest estiu ha mort un nepalès per dia. Els sindicats estimen que al Mundial que realitzarà Qatar, si algú no hi posa remei, moriran 4.000 persones.

Tot això és molt greu, escandalós. I el que la FIFA prengués una mesura que només s’explica per raons indecents de celebrar la Copa del Món en aquell país, en ple estiu, tampoc justifica que el Barcelona, amb una tradició de solvència i decència més que centenària, també s’avingui al joc dels diners sense mirar a qui. Més en aquest cas, quan el club podria triar altres sponsors que també li reportarien bons ingressos. Quan aquestes coses passen, es propicia el pensar malament, cosa que jo no faig, simplement em quedo en els fets.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>