El gran germà Obama

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol L’advertència en l’inici del seu mandat era clara: Obama per formació cultural i per idees anava a …

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

L’advertència en l’inici del seu mandat era clara: Obama per formació cultural i per idees anava a ser el menys europeu dels presidents nord-americans del segle XX i en els anys transcorreguts de l’actual segle. Anava a mirar cap al Pacífic i a relegar Europa a un paper marginal malgrat el Pacte de l’Atlàntic i de l’obertura de converses per crear una gran àrea de lliure comerç que, per cert, ja compta amb nombres precedents en l’àrea d’Amèrica Llatina i en altres països del món.

La profecia estava equivocada, però en uns termes que no ens podíem imaginar. Obama està tan interessat en Europa que es dedica a espiar amb mètodes propis de la guerra freda, els utilitzats amb l’enemic. No es tracta únicament d’intercepcions massives de missatges, sinó d’espionatge pur i dur, directe, sobre els òrgans de govern de la Unió, fins a l’extrem d’acudir a una pràctica per la qual es van fer famosos els soviètics: la de col·locar micròfons en les habitacions. Hi ha indignació a Europa, és lògic, però és la part feble de la història. La reacció del gran germà Obama ha estat displicent, de fet ens tracta com a inferiors. El gran defensor dels drets humans, el Premi Nobel que tenia dos guerres en marxa quan l’hi van donar, una mostra més del papanatisme progressista europeu. És un expert en matar a través de drons, una mesura mai aconseguida en les proporcions actuals, en justificar la invasió massiva de la privacitat dels seus propis conciutadans argumentant la seguretat davant del terrorisme. Però aquesta excusa no li val per a Europa, no pot explicar que espia d’una manera tan descarada perquè hi hagi risc que algun govern europeu sigui terrorista. Les raons són unes altres: explotar la informació des del punt de vista dels acords comercials en curs i de les negociacions internes de la UE, conèixer per endavant els plans de caràcter financer, en definitiva, tenir Europa ben controlada.

És escandalós, mai Estats Units s’havia comportat així, i ho fa l’home dels grans discursos sobre la justícia, la humanitat i els drets. Obama, a més de ser el gran germà, és un hipòcrita que no mereix la més mínima confiança, el problema que tenim amb el president dels Estats Units no acaba aquí. La seva falta de capacitat s’ha convertit tot l’Orient Mitjà en un doble polvorí. No només és incapaç de resoldre el conflicte palestino-israelià, cosa que no seria criticable ja que porta molt de temps enquistat, sinó que ha afegit un altre segon problema amb la seva incapacitat. Tota aquella regió viu avui en un estat de guerra a causa del conflicte xiïta-sunnita. A aquest ha d’afegir-se la inestabilitat que pateix el país àrab més important, Egipte, que és una peça fonamental per a la pau en aquell territori. D’ell va partir recordem la fi de l’estat de bel·ligerància entre la majoria de països àrabs amb Israel. La pau que es va forjar entre aquests dos estats va ser decisiva per donar estabilitat, avui tot balla i el responsable de tot això és Obama.

A més insisteix en què Turquia ha de ser membre de ple dret. Amb això els europeus passaríem a tenir frontera directa amb un Orient Mitjà en estat de guerra, terriblement inestable, i formaria part de la Unió un estat, el turc, que presenta encara nombroses mancances democràtiques. Posats a escollir, a Europa li interessa molt més les bones relacions amb Rússia, amb la qual comparteix interessos econòmics i un rerefons cultural innegable, que no la integració de Turquia, que no faria altra cosa que augmentar els problemes d’una Unió Europea incapaç de arribar a acords decisius. Europa no pot tenir frontera amb Síria, amb l’Orient Mitjà, per molt que Obama li interessi.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>