El Museu de Montserrat augmenta un 10% les visites l’any 2012

El Museu de Montserrat (MDM) augmenta el nombre de visitants durant l’any 2012: arriba fins als 157.415, el que representa un 10,31% més …

El Museu de Montserrat (MDM) augmenta el nombre de visitants durant l’any 2012: arriba fins als 157.415, el que representa un 10,31% més que l’any anterior. Del global de visitants al Santuari el 2012, que va ser de 2.193.142 persones, el MDM rep el 7,18% del total, la xifra més alta dels darrers deu anys. Principalment, ha aquest increment de visitants s’ha produït arran del creixement del turisme rus a Montserrat, un públic molt avesat a consumir producte cultural i que valora molt les grans obres que s’exposen al museu del monestir. De la mateixa manera, des de la direcció del MDM s’està fent un esforç important per la dinamització de les exposicions temporals, la qual cosa està ajudant a què aquest sigui molt més present, sobretot entre el públic català, per a qui encara continua essent un gran desconegut. A destacar, per exemple, la gran acollida que va tenir l’exposició de Donacions, que va mostrar les obres més significatives que van entrar a Montserrat en la darrera dècada, i l’actual Lamentacions, de Javier Pérez, que es pot visitar fins el proper dia 11 de febrer. Igualment, el MDM ha fet una aposta clara per ser present a les xarxes socials i està realitzant periòdicament cursos, que també ajuden a la seva promoció exterior.

Precisament, els propers dies 4 i 15 de març s’inauguraran dues exposicions temporals, a les Sales Daura i Espai d’art Pere Pruna, que protagonitzaran el pintor Jordi Fornas (1927-2011), amb una antològica de la seva obra, i l’artista alemanya establerta al Penedès Waltraud Maczassek, respectivament.
Jordi Fornas, pintor, a partir del 4 de març a la Sala Daura
El Museu de Montserrat (MDM) està preparant una exposició antològica del grafista Jordi Fornas, amb el títol Jordi Fornas, pintor, que es podrà veure a la sala Daura del 4 de març al 9 de juny, i que estarà comissariada per Sílvia Muñoz d’Imbert.
Jordi Fornas Martínez va ser el grafista de capçalera de la revista Serra d’Or durant molts anys. Conegut sobretot com a dissenyador, forma part del grup capdavanter d’artistes i intel·lectuals que van contribuir decisivament a modernitzar la cultura catalana dels anys 60, en el seu cas des d’una estètica pop. Aquesta exposició antològica voldrà ser una homenatge pòstum, i estarà centrada exclusivament en la seva producció pictòrica i escultòrica, molt més desconeguda.
Jordi Fornas preferia ser considerat essencialment com a pintor. Ocult darrera el gran èxit que havia tingut com a dissenyador, forma part d’una generació d’artistes, molts d’ells sorgits dels Salons d’Octubre (entre els anys 1948 i 1957) que no estan prou presents en les col·leccions públiques de les institucions catalanes, ni en el nostre imaginari.
Per a retre un merescut homenatge a Jordi Fornas, el MDM presentarà un breu recorregut per les obres més emblemàtiques de l’artista, un itinerari que s’inicia a partir de la seva estada a Eivissa, i que repassa l’etapa de Palautordera, així com també les etapes en els estudis de Sants, Sarrià i Ciutat Vella de Barcelona.
I, des del 15 de març, Universos Paral·lels, de Waltraud Maczassek
Paral·lelament a l’exposició de Jordi Fornas, a l’Espai d’Art Pere Pruna, a partir del 15 de març, i també fins al 9 de juny, la mostra Universos Paral·lels, de Waltraud Maczassek, que tindrà com a comissari el crític d’art Josep Corredor-Matheos.
Waltraud Maczassek és una artista alemanya, establerta de fa anys a Barcelona i arrelada al Penedès, que s’inspira en la natura per reflectir paisatges interiors. El seu treball, fonamentalment pictòric, se situa en el corrent de l’abstracció lírica. La natura i, més concretament l’origen de la vida, és el fonament de l’exposició que presenta a Montserrat.
Maczassek, amb els seus quadres, reinterpreta cèl·lules i molècules, i s’interroga sobre les formes vitals més primigènies, alhora que no oblida els paisatges que li són propis en el país que l’ha acollida, tant terrestres (especialment protagonitzats per la vinya i el vi) com marins. Cerca, en aquest sentit, la comunió de l’home amb la natura, perquè habitualment es tracta de paisatges viscuts, respirats, trepitjats, que al mateix temps s’esvaeixen de qualsevol definició de temps i espai, i adquireixen tints fantasmagòrics.
Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>