El Museu de Montserrat, un gran desconegut… per als catalans

El Museu de Montserrat (MDM) continua essent un gran desconegut per als visitants catalans del Santuari. Només un 29,7% de les 65.425 persones …

El Museu de Montserrat (MDM) continua essent un gran desconegut per als visitants catalans del Santuari. Només un 29,7% de les 65.425 persones que l’han visitat durant l’any 2009 (de gener a agost) viuen a Catalunya; i únicament el 6,4% del total pertany a visitants de la restat de l’Estat espanyol. Aquestes xifres confirmen, novament, que més interessats en el fons del museu montserratí són els turistes i pelegrins estrangers, amb un 63,9% del total. L’any 2007, els percentatges van ser d’un 70% de visitants de fora de l’Estat espanyol, un 23% van ser catalans i un 7%, espanyols; i el 2008, les proporcions van ser del 65% de foranis, 29% de gent del país i un 6% de visitants d’arreu de l’Estat. Unes 24.000 persones han optat de gener a agost de 2009 per fer la visita conjunta del MDM i l’Espai Audiovisual, i 3.500 de les visites al MDM han contractat la visita comentada –aquesta dada és molt positiva, tenint en compte que encara faltaran per comptabilitzar dos mesos dels considerats forts a Montserrat, com són l’octubre i el novembre, i que els mesos de gener i febrer va obrir molt pocs dies a causa dels efectes de l’esllavissada del 28 de desembre a la zona de Degotalls-.

No deixa de ser curiós que en un museu com el de Montserrat, que conté una de les col·leccions de pintura i d’escultura catalanes de mitjan s. XIX a mitjan s. XX més important del país, amb noms tan rellevants com Santiago Rusiñol, Ramon Casas –amb un quadre destacat: La Madeleine-, Nonell, Mir, Picasso, Dalí Martí Alsina, Romà Ribera, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Francesc Gimeno, Anglada Camarasa, Torres Garcia o Marià Fortuny passi per alt al visitant de casa nostra. Tampoc és fácil de trobar al país una col·lecció de pintura impressionista francesa, amb obres de Monet, Sisley, Degas, Pissarro, Rouault i Poliakoff. A més, la presència d’obres d’altres artistes com Singer Sargent, Sorolla, Zuloaga o Julio Romero de Torres, i la sèrie de litografies d’autors com Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Clavé, Le Corbusier, Braque, indica que aquest fons està obert a la sensibilitat de la pintura contemporània.
La resta de seccions del MDM són la Nigra Sum, dedicada a l’evolució de la iconografia entorn de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al llarg dels segles; la del conjunt d’objectes litúrgics dels segles XV al XX relacionats amb Montserrat; i la mostra Phos Hilaron, que recull 117 icones bizantines i eslaves -la sisena gran temàtica del MDM-.
Fins i tot el públic madrileny va reconèixer la qualitat del Museu de Montserrat quan la tardor de 2008 va poder-ne contemplar un centenar de les seves obres més representatives –en la que va ser la sortida de peces més important de la història-. En poc més de dos mesos, prop de 50.000 persones van passar pel Palacio del Marqués de Salamanca, on estava ubicada la mostra Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA. De Caravaggio a Picasso, que es va convertir en una de les més visitades d’aquella sala d’exposicions de la capital de l’Estat, amb una mitjana de 1.100 persones diàries.
La Generalitat de Catalunya també va reconèixer la seva qualitat i importància en declarar-lo museu d’interès nacional el 3 d’octubre de 2006, pel fet de contenir “diverses col·leccions amb més de 3.700 objectes que abasten els camps de l’arqueologia de l’orient bíblic, l’orfebreria, la pintura antiga, la pintura i l’escultura modernes i la iconografia de la Mare de Déu de Montserrat”.
“Constitueix un esforç de gegant fer entrar en l’imaginari col·lectiu que el Monestir de Montserrat, a més d’un Santuari i unit a la seva comunitat benedictina, és un centre creador i emissor de cultura d’alt nivell”, assegura el pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat.
Els visitants de Montserrat vénen atrets principalment per motius religiosos o per simple excursionisme. Difícilment, i només una minoria en la qual predominen els estrangers –que representen el 63,9% del total de les entrades- pensen que a Montserrat es pot tenir també una cita amb la cultura del país i, d’aquesta manera, enriquir els seus horitzons mentals. “Amb tot, -explica el pare Josep de C. Laplana- a poc a poc s’està fent una tasca molt positiva d’informació i comunicació, i les persones cultes del país, i també de fora, saben que a Montserrat, a més dels típics tresors “d’una església i d’un Santuari”, hi ha, concretament, “una important col·lecció arqueològica de l’Orient Mitjà, una pinacoteca notable d’obres del Renaixement i del Barroc, i sobretot excel·leix entrar tots els museus del món per la seva col·lecció de les arts plàstiques del s. XIX-XX a Catalunya”. Cal dir que rarament es fan exposicions sobre aquest tema sense comptar amb la col·laboració substanciosa del MDM.
Les exposicions temporals complementen la col·lecció permanent
L’aposta del MDM per les exposicions temporals també ha estat molt clara. El MDM ofereix un bon complement a la visita amb dos àmbits paral·lels a la col·lecció permanent: la Sala Pere Daura o l’Espai d’Art Pere Pruna acullen mostres d’artistes molts d’ells contemporanis. Actualment, a la Sala Daura hi ha l’obra d’un dels representants més emblemàtics del noucentisme, el pintor, dibuixant i gravador Josep Obiols (Barcelona, 1894-1967). Obiols va estar treballant, entre 1944 i 1951, com a muralista a la Sagristia Nova de la basílica, al Cambril de la Mare de Déu, al Refetor del monestir i a la Sala de l’Abat Aureli. Aquesta és, segurament, l’etapa més rica en la seva pintura mural. Josep Obiols, pintor de Montserrat, és el títol de la mostra, comissariada pel P. Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, que es pot visitar fins el 25 d’octubre de 2009.
Per la seva banda, a l’Espai d’Art Pere Pruna s’amplia l’oferta museística amb una exposició sorprenent del dissenyador gràfic America Sanchez –autor, entre d’altres, del logo de Barcelona’92, del centenari del FC Barcelona o de muntatges per a la companyia teatral El Tricicle-. I és que a l’Espai d’Art Pere Pruna es pot visitar, fins al 13 d’octubre de 2009, la mostra de fotografies de gran format Talls/Lonchas/Slices. 47 fotografies de 60×80 cm de talls d’embotit conformen un espectacle estrany per la seva quotidianitat i per la seva raresa com a tema d’una exposició i d’una sala d’art.
A partir del novembre, obra gràfica a les temporals de Montserrat
El mes de novembre s’inauguraran dues noves exposicions en aquestes sales, que es podran visitar fins el març de 2010. A la Pere Daura es presentarà Contemporanis. Obra gràfica de l’Abadia de Montserrat. El tema és l’art d’avantguarda i el contemporani, i mostrarà Montserrat com a un centre de cultura contemporània en sintonia amb els artistes moderns. En total es podran veure 98 obres d’artistes de la importància de Picasso, Miró, Joan Ponç, Joaquim Chancho, Maria Girona, Agustí Puig, Narcís Comadira, Josep Guinovart, Javier Mariscal, Joan Josep Tharrats, Ràfols Casamada, Modest Cuixart o Amèlia Riera, entre d’altres. Aquesta exposició tindrà una versió pensada perquè pugui itinerar, que inclourà obres que actualment també es poden veure a la sala d’obra gràfica del MDM –els cartells de Vallauris de Picasso, les obres de Guyasamin, Subirachs, Le Corbusier…-. El comissari d’aquesta exposició serà Tristan Barberà –propietari i director d’un dels principals tallers de gravats del país-, acompanyat del propi P. Josep de C. Laplana, i de Didier Gasch i Jean Pol Aureglia –galerista a Niça i gran expert en la matèria-.
La segona de les mostres temporals que podrem veure a partir de novembre a l’Espai d’art Pere Pruna és la d’una Selecció de dibuixos de l’Abadia de Montserrat. El comissari serà l’historiador i crític d’art Josep Bracons, president de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya. Inclourà dibuix antic, modern i contemporani. Presentarà les darreres donacions de dibuixos rebudes a Montserrat, a més d’altres que no han estat mai exposades o que s’han autentificat recentment. Es podran veure obres de Luigi Rossini, Ramon Casas, Francesc Gimeno, Joan Llimona, Claudi Castelucho, Dionís Baixeres, Ricard Opisso, Laura Albéniz, Joaquim Torres Garcia, Isidre Nonell, Juan Gris o Josep Clarà.
Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>