El nostre conflicte de civilitzacions

Hi ha persones que consideren que s’ha d’oblidar la batalla cultural de l’avortament i del matrimoni homosexual perquè les consideren perdudes,…

Hi ha persones que consideren que s’ha d’oblidar la batalla cultural de l’avortament i del matrimoni homosexual perquè les consideren perdudes, i impedeixen el poder presentar la fe en Jesucrist com el que és, una trobada i experiència que allibera l’ésser humà. Entenc el seu plantejament però no ho comparteixo, bàsicament per un motiu: perquè es queda en la superfície del problema (una altra consideració adequada i molt diferent és si realment es pot parlar de pèrdues definitives en ambdues temes, però no és en aquest punt en el qual desig situar).

Dic que sé que queda a la superfície perquè ni matrimoni homosexual ni avortament són qüestions que puguin aïllar d’una determinada cultura, d’una concepció sobre la naturalesa i sentit de la vida humana i de les comunitats que forma. Es tracta per tant d’ una cosa molt profunda, d’ordre antropològic. El cos d’idees que han adoptat aquelles dues qüestions, el marc de referència que necessiten per ser assumides, determinen una civilització que significa una ruptura històrica amb la nostra pròpia civilització. Són una altra cosa, i és sota aquesta perspectiva cultural i política que han de ser contemplades. Per això és necessari recordar que el cristianisme desenvolupa tres missions històriques en la vida de la humanitat. Una que el defineix i que és principal: presentar la Bona Nova del Regne de Déu en el seguiment de Jesucrist, que renova l’Aliança amb el Poble de Déu. Aquesta és la funció primordial i principal de l’Església a què totes les altres se subordinen. Però com les idees tenen conseqüències i la fe és generadora d’idees perquè comporta una concepció determinada de l’ésser humà, la vida i el Cosmos, aquesta fe comporta dues tasques que ens correspon com a ciutadans i que per tant interpel·la d’una manera especial al laic.

Es tracta de la fe com a constructora de cultures generadores d’ordres, objectius dins dels quals es desenvolupa una civilització determinada, l’europea en el nostre cas. Compartir la cultura en el sentit de concepció del món i de l’ésser humà no necessita de la fe. Molta gent a Europa rebutja l’avortament o el veu com un mal a limitar i no és per res cristiana, ni tan sols religiosa. Simplement s’adscriu a una civilització, a una tradició cultural, ara trencada i suplantada per un conglomerat estrany que condueix a la societat, de fet ja vivim en ella, a l’anomia. Aquesta, per tant, no és una qüestió d’ordre estrictament religiós sinó humà, de concepció del que és humà.

L’Església, a més, exerceix una altra missió decisiva: serveix i guia a la gent, juntament amb altres, perquè la humanitat aconsegueixi la seva unitat profunda en el compliment de la llei natural, i el sentit fraternal dels que comparteixen el mateix Pare. I aquesta és una altra gran tasca que ens uneix a tots els que compartim la idea de tal llei en una pluralitat de confessions.

Tot això és decisiu i no ha de ser abandonat. Del que si es tracta és de donar-li la dimensió real que té, de no reduir l’avortament i el matrimoni homosexual ha fet puntuals sense res més, sinó mostrar que marc d’idees sorgeixen i quines són les conseqüències d’elles per a tothom i el conjunt de la societat.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>