El Palau de Congressos de Barcelona, per la vida, la família i la dignitat

El Pacte per la Vida i per la Dignitat ha celebrat aquest divendres 9 de juny el seu acte central en la campanya sobre l’Estatut, a les 19.30 en el Pa…

El Pacte per la Vida i per la Dignitat ha celebrat aquest divendres 9 de juny el seu acte central en la campanya sobre l’Estatut, a les 19.30 en el Palau de Congressos de Catalunya (Diagonal, 661-671).

 

"Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya ens mereixem un estatut millor; perquè som crítics amb l’Estatut, vine al gran acte del 9 de juny", diu la publicitat del Pacte per la Vida en diversos mitjans i anuncis de premsa.

 

Els diferents oradors van ser presentats per Ignasi Miranda, periodista de Radio Estel.

 

Cinc ponents van desgranar els danys de l’Estatut per a la ciutadania.

 

Primer va parlar Giorgio Chevellard, enginyer informàtic i president de l’Associació Cultural Charles Péguy, una associació en l’òrbita del moviment catòlic Comunió i Alliberament, moviment que ha convocat oficialment a votar pel "NO".

 

"El titulo I d’aquest Estatut és un atac a la persona i a la seva llibertat, una ingerència de l’Estat que pretén definir els drets de les persones, negant alguns, entre ells els 3 principis que el Papa Benet XVI ha definit recentment com irrenunciables per a la dignitat de la persona: la protecció de la vida, la família com a societat natural basada en el matrimoni i la llibertat d’educació.

 

"No entrem a discutir el nivell d’autonomia de Catalunya, sinó alguna cosa que ve d’abans i més important. Perquè hi ha temes de primer nivell, i altres secundaris. No anem a reduir la nostra llibertat d’educació per tenir un aeroport una mica millor, o perquè es gestioni una mica més de diners des de la Generalitat. Per això, no em sento menys català per votar NO a aquest Estatut; però em sentiria menys cristià si no ho fes, encara respectant altres posicions."

 

Tot seguit va parlar Daniel Arasa, periodista i president del GEC (Grup d’Entitats Catalanes de la Família):

 

“La societat no és només el nom polític, hi ha una Tercera Via que som nosaltres. Diem que no és acceptable el Títol I de l’Estatut perquè afecta negativament al dret a la vida, la família i l’educació. No podem negociar l’avortament, per exemple. No podem acceptar que la família quedi diluïda en una barreja que no se sap ben bé el que és. Els de la Tercera Via diem no al Títol I de l’Estatut”.

 

Així va parlar Nuria Chinchilla, professora universitària (IESE) i especialista en conciliació treball-família:

 

“És preocupant l’article 41, que tracta els drets de les dones però oblida els tres grups de dones més marginats pels poders públics: les vídues, les mestresses i les separades o divorciades. Imposa la ideologia de gènere com a principi del Govern de Catalunya, reproduint el mateix esquema de lluita de classes en les relacions entre home i dona. Entén la família i la maternitat com font d’injustícia i violència contra la dona, en lloc de reconèixer en la diferència i complementarietat del sexes un enriquiment per a la família, l’empresa i la societat en general. [..]

 

“Quin percentatge de divorcis, avortament, nens sense pares, dones abandonades i empobrides volem per a dintre de 25 anys? Com diu un amic meu: ‘De què em serveix a mi que em reconeguin com a nació si la nació que se m’ofereix va en contra dels drets més bàsics de l’ésser humà, del dret a la vida, del dret a la llibertat religiosa? De què em serveix a mi que els meus diners es quedin aquí si s’utilitzaran per imposar la ideologia de gènere, per finançar amb fons públics l’eutanàsia, per ofegar la iniciativa privada en el sector educatiu?”

 

“En el Títol I de l’Estatut no apareixen paraules com matrimoni, paternitat, maternitat o dret a la vida. Tampoc es reconeix el valor únic i insubstituïble de la família fundada en el matrimoni. L’article 40 fomenta la protecció de les diferents modalitats de família. A quina es refereix? A associacions diverses o pactes de convivència?”

 

“Un estudi de la Universitat de Xicago a 17 països occidentals i Japó compara els casats amb els que només cohabiten: els casats diuen ser feliços 3,4 vegades més que els que només cohabiten. Estudis anteriors assenyalen que el matrimoni augmenta la felicitat, el benestar psicològic, la salut física i la longevitat. Per què no es tenen en compte aquestes diferències? La nostra societat necessita enfortir la família natural. Si falla la família es col·lapsa l’armadura de la societat.”

 

Jesús M. Silva, catedràtic de Dret es va referir a la publicitat de CIU quan va dir:

 

“El 1979, en l’Espanya democràtica i la Catalunya autònoma, és veritat que no havia euros, ABS i GPS, però tampoc havia 80.000 avortaments a l’any, ni pseudomatrimonis homosexuals, ni lleis de producció d’embrions humans en cadena, ni es plantejaven legalitzar l’administració i la mort als malalts o donar drets humans als simis.”

 

“No és el mateix que una conducta com l’avortament estigui despenalitzada (i això ja és tremend) que aquesta conducta sigui quelcom que els poders han de promocionar. Per ventura penseu que als vostres fills, als vostres néts, no se’ls voldrà adoctrinar en les aules, Estatut en mà, en la ideologia de gènere, de la mort del malalt o el discapacitat, l’anomenada salut reproductiva que és mort i egoisme?”

 

“L’alternativa no és un vell sis-cents de 1979; l’alternativa és un sí a la família, al matrimoni, al compromís, a la vida. Un sí a una societat justa, solidària. Per això jo he de dir NO a aquest Títol Primer, NO al Projecte d’Estatut."

 

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians, va ser l’orador que va clausurar l’acte:

 

"Ara, en el referèndum, tots se senten generosos i ofereixen el que no han donat en el passat, coses que no requereixen d’un nou Estatut sinó voluntat política i prioritat a l’hora de fer els pressupostos".

 

"Les lleis han de fomentar les institucions socialment valuoses; no hi ha cap text constitucional no ja a Europa sinó en el món, que margini el matrimoni així, i que declari que promourà les unions estables de parella".

 

"Pobre argument el dels partits que per justificar les seves renúncies s’han d’amagar darrere dels bisbes. Nosaltres no ens amaguem ni els fem dir el que no han dit. Els bisbes han dit de manera concreta i rotunda, i cito literalment, que el Títol I contradiu els principis de l’humanisme cristià. Si els principis del Títol I són certs, els de l’humanisme cristià són falsos; és a dir, són incompatibles."

 

"La nit del referèndum tots diran ser guanyadors. Conteu vosaltres mateixos: si l’Estatut no obté el 50 per cent més 1 dels vots del total de persones amb dret a vot, s’aprovarà però no tindrà legitimitat. Repeteixo: la meitat més un del cens, perquè en un referèndum l’abstenció també compte."

 

"Ara estan contents perquè les enquestes diuen que votarà el 55 per cent i el sí tindrà un 70 per cent. És a dir, que només un 38,5 per cent del cens haurà dit sí. L’Estatut de 1979 va aconseguir un 53 per cent de suport del cens. Aquesta és la diferència entre un Estatut de tots o un estatut per a ells."

 

El Pacte per la Vida és un espai d’acció comuna de diverses associacions, cristianes unes, aconfessionals altres, que en unió amb altres entitats, com l’Associació Catalana d’Estudis Islàmics, musulmana, ja va publicar la seva posició conjunta amb altres associacions en la pàgina 13 de LA VANGUARDIA (26/05/06), en un manifest a pàgina completa assenyalant els punts negatius de l’Estatut que se sotmet a referèndum el dia 18 de juny a Catalunya. El manifest va ser signat per 52 personalitats catalanes: periodistes, empresaris, professors universitaris, advocats, mèdics i noms del món de la política com els ex consellers de CIU, Josep Miró i Josep Gomis.

 

En el document conjunt publicat es destaquen 8 motius que qüestionen els signants del manifest, titulat "Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mereixem un Estatut millor":

 

– L’Estatut defineix un model de societat basat en concepcions ideològiques de partit […]

 

– Escamoteja el dret a la llibertat d’ensenyament que estableix la Constitució. Pot limitar el dret a rebre classe de religió a l’escola pública. Fomenta el laïcisme que pretén reduir la religió a un assumpte privat, negant la seva dimensió social.

 

– Imposa la ideologia de gènere com a principi de totes les polítiques públiques. Aquesta ideologia qüestiona la família basada en un pare i una mare […]

 

– No esmenta ni una sola vegada el matrimoni ni l’especificitat de la família. Considera i fomenta formes de convivència que la Constitució no contempla […]

 

– Oblida la solidaritat intergeneracional amb les persones de menys de 50 anys amenaçades per la fallida de la Seguretat Social […]

 

– Obre la porta a l’avortament lliure en establir que els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos, sobretot en el que concerneix al seu propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

 

– Dóna motiu a introduir l’eutanàsia i el suïcidi assistit, pels quals la Generalitat ja ha fet pública una iniciativa concreta. No reconeix el dret a l’objecció de consciència del personal sanitari en aquest cas, ni tampoc en el de l’avortament.

 

– L’Estatut s’afirma en els drets històrics, però ignora les arrels cristianes de Catalunya […]

 

"Seria injust i un error històric que un text que hauria de generar cohesió i unió entre la ciutadania i vertebrar la comunitat catalana, acabi sent causa de discòrdia, divisió, i enfrontament polític", diu el manifest. "No podem acceptar com a bo l’argument que la Constitució espanyola ens protegirà dels excessos partidistes de l’Estatut que acabi aprovant-se".

 

"Aquestes i altres raons condicionen greument que una gran part de la societat catalana doni suport a l’Estatut en el referèndum. Ens mereixem un estatut millor!"

 

Anteriors campanyes

 

El Pacte per la Vida ja ha celebrat en anteriors campanyes actes massius, omplint locals com les Cotxeres de Sants (presentació del Pacte), el Barcelona Teatre Musical (5.000 persones el 6 de març de 2004), actes rondaires en les Rambles "per un papà i una mamà", un acte "rondaire" en els Jardinets de Gràcia amb música i pallassos la setmana abans de la multitudinària manifestació per la família a Madrid, etc.

 

Les seves diverses associacions han participat activament enviant nombrosos autocars a les diferents manifestacions massives a Madrid: "La Família sí Importa" i "L’educació també importa".

 

Entitats signants del Manifest Conjunt sobre l’Estatut:

 

Pacte per la Vida i la Dignitat (engloba 94 entitats), Acció Familiar, Associació d’Antigues Alumnes de la Presentació, Associació Catalana d’Estudis Islàmics, Associació Cultural Charles Péguy, Associació de Metges Cristians de Catalunya, Associació Pro Vida de Barcelona, El CIM, Clam per la Dignitat, Comitès Cívics per l’Elecció Directa de Diputats, Convenció de Cristians per Europa, Desenvolupament Integral de la Família (DIF), E-Cristians, Federació de Pares i Mares de les Escoles Lliures (FAPEL), ForumLibertas.com, Fundació Balmesiana, Fundació Kolbe, Fundació Pro Vida de Catalunya, Fundació Verge de la Gleva, Grup d’Entitats Catalanes de la Família (GEC), Joves E-Cristians, Notícies Cristianes, Professors de Regulació Natural de la Fertilitat (Renafer), Companyia de les Obres, Fundació Persona, Moviment per la Comunitat Responsable, Cinemanet.

 

Hi ha 52 personalitats signants, entre ells: Jordi Cervòs (ex rector de la Universitat Internacional de Catalunya), Joan Corona (rector honorari Universitat Abat Oliba), Jorge Carreres Llansana (ex rector de la Universitat de Barcelona), Vicente Font (degà honorari del Col·legi Notarial de Barcelona), Josep Gomis i Josep Miró (dos ex consellers de la Generalitat de Catalunya), Casimir Molins i Josep Maria Pujol Artigas (empresaris), la popular escriptora Mercedes Salisachs i el psiquiatra Paulino Castells… fins a completar els 52.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>