El Papa, el carrer i els catòlics

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol El Papa ha dit moltes coses importants de la manera clara i senzilla que té de pronunciar-se. Algunes han …

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

El Papa ha dit moltes coses importants de la manera clara i senzilla que té de pronunciar-se. Algunes han merescut una gran atenció, fins i tot en determinades ocasions les han distorsionat. Però altres han estat en un segon o tercer pla malgrat la seva indubtable importància, especialment per als catòlics laics. Els mitjans de comunicació han subratllat una posició que, sense ser ni molt menys bel·ligerant, sí que era de comprensió i simpatia cap als moviments socials que eren a les prèvies de la visita de Francisco al Brasil. Eren protestes contra aspectes concrets de la governació d’aquell país, i el Papa sense entrar-hi si ha deixat veure en diverses ocasions la importància de la capacitat de fer sentir la veu i també el deure dels polítics d’escoltar.

Però, hi ha un altre aspecte de la qüestió que no ha merescut, almenys que jo hagi llegit, el focus de llum que crec que es mereix. Es tracta de quan afirma que cal sortir al "carrer", i aquí no ho entenc sol o principalment en un sentit literal sinó en la presència del que podem anomenar l’espai públic, la presència a la societat, quan crida els joves cristians a fer-se presents, a no deixar que siguin només altres els que facin sentir la seva veu, i que aquests joves cristians, i crec que ho puc estendre a adults en general sense trair la idea de Francisco, han de fer sentir la seva veu com a tals cristians. El Papa està cridant a l’Església a sortir dels seus diguem àmbits en què se sent segura per avançar cap al que anomena "les perifèries existencials". Potser podríem dir, situant-lo en el pla de la parròquia, sortir de les quatre parets, no esperar que vinguin, i dirigir-se també -no només, sinó també- a totes les persones que habiten en el seu àmbit territorial. Que les va a buscar, que s’interessa per elles, que els atorga atenció. En relació als laics, als joves, el que els diu és: participeu a fer sentir la vostra veu sobre aquelles qüestions que ens afecten, i feu-ho des d’una perspectiva cristiana. Crec que això mereix ser subratllat.

Tota acció pública del cristià el condueix necessàriament a l’ensenyament social de l’Església, i aquesta és una altra gran assignatura pendent: la de la capacitat de traduir en aplicacions el que diuen aquests ensenyaments. El fet que no es tracti d’un programa, en el sentit polític de la paraula, no ha de significar que es quedi sol i sempre en el terreny dels principis, sinó que es busqui la forma de concretar, amb la salvaguarda que aquesta concreció podrà tenir en cada cas diverses modalitats. Però és molt millor debatre en termes concrets sobre quina pot ser la més utilitzable o la millor en cada cas que continuar com fins ara absents de tot projecte que encarni en la vida política.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>