El que aporten els catòlics o el pensament fonamentalista de Juan José Tamayo

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”;…

Forum Libertas

Ja fa uns mesos, el gener d’aquest any, es va produir una certa polèmica perquè monsenyor Reich, bisbe d’Alcalá i president de la Subcomissió de Família i Vida de la Conferència Episcopal Espanyola, va declarar que els matrimonis religiosos són menys donats a la violència domèstica que les parelles de fet. Això va provocar automàticament la reacció de grups d’ideologia de gènere i de feministes de determinat perfil, i el mateix Govern.

La llàstima és que monsenyor parlava amb dades a la mà, i bona part d’aquestes dades sorgien dels dos estudis que a l’Institut del Capital Social de la Universitat Abat Oliba CEU hem realitzat. És molt evident des del punt de vista de l’anàlisi estadística l’elevada correlació que existeix entre parella de fet i feminicidi. Les possibilitats que es doni aquest luctuós subjecte oscil·len entre 9 i 10 vegades més que en el matrimoni. També es pot deduir que dins del matrimoni el que registra major estabilitat és aquell que és menys propens al feminicidi, i és clar dins d’aquesta estabilitat dels matrimonis catòlics són els que copen la major porció d’aquest territori.

La raó d’aquest fet, tal i com podia ser interpretada a la llum de les dades, era que el factor crític que crea condicions per al feminicidi és la ruptura, a més ruptures més risc. Atès que la parella de fet és més inestable, el factor de risc es multiplica, ja que el divorci és acollit com un fet normal, en el matrimoni civil la seva possibilitat de ruptura també és més alta. Aquesta era la situació real, exacta i precisa, i que només podia discutir amb dades oposats d’altra banda inexistents, sigui dit de passada, que s’oposessin als que disposava.

Per aquell temps Juan José Tamayo publicar un indescriptible article a El País amb el títol de "Maltractament en els matrimonis catòlics", la seva tesi era la següent: vaig a rebatre el que diu monsenyor Reich a base de "demostrar recolzant-me en alguns textos de la Bíblia cristiana ", és a dir, utilitzava la Bíblia en els mateixos termes que la utilitzen els fonamentalistes per explicar que l’evolució no existeix, o per seguir defensant tesi com que Déu va crear el món en set dies i qüestions per l’estil. S’utilitza en definitiva la Bíblia per entrar en el terreny dels fets i les dades científiques utilitzant-la com argument. Això té un nom, es diu fonamentalisme, la Bíblia no pot ser utilitzada així.

Per què cito aquest tema ara? Perquè ve al cas. A l’Institut del Capital Social estem treballant en un enfocament més ampli la violència en la família i, entre les moltes fonts que fem servir, hi ha les macro enquestes sobre la violència contra la dona que ha vingut realitzant el Ministeri de Treball i Afers Socials. En l’última, la referida a l’any 2006, es pot observar unes dades que el Govern no va tenir cap interès a difondre, però que són tremendament cridaners i que permeten donar un pas més en la interpretació sobre la violència. Aquestes dades assenyalen que les dones catòliques practicants pateixen molt menys maltractament per part de la seva parella que les dones agnòstiques i atees. Molt menys no en escassa mesura, sinó senzillament la meitat, si la proporció és d’un per les catòliques practicants, és de dos a les atees i agnòstiques, un 100% més.

No és una dada irrellevant. Evidentment, això ja permet afirmar no només que el matrimoni catòlic ofereix en general major seguretat per a la vida de la dona, sinó que la relació de parella, el bon tracte, predomina d’una forma aclaparadora en funció de la creença. Aprofundir sobre aquest tema ens portaria a fer un pas més en el sentit que si en parlar de feminicida buscàvem com a única causa possible determinar la ruptura, perquè no teníem altres instruments per mesurar-lo, ara hauríem de començar a introduir com una variable el sistema de valors i virtuts que cada persona té, com un element explicatiu del grau de violència.

A més d’això, que és el més significatiu i important, cal dir de passada que una vegada més, però no és l’única ni per desgràcia serà la primera, Juan José Tamayo ha fet innecessàriament el ridícul, i ho ha fet senzillament perquè la seva pensament és excessivament sectari com per detenir-se un moment a raonar les dades i entendre la realitat més enllà dels seus dogmatismes.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar