El que l’Església hauria de donar-nos millor

En aquest cas em refereixo a la nostra Església quotidiana, amb la qual ens relacionem habitualment, la parròquia sobretot i per tant la…

En aquest cas em refereixo a la nostra Església quotidiana, amb la qual ens relacionem habitualment, la parròquia sobretot i per tant la diòcesi. Amb totes les excepcions que es vulguin, aquesta Església no ens ensenya prou bé allò que és necessari per preparar els camins del Senyor, a aplanar les seves rutes.

Em refereixo a eixos vitals molt concrets, com aquests:

No es cansa de referir a l’amor, però s’atura poc a explicar-nos la seva naturalesa i això en temps de confusió és una necessitat imperativa; ni, sobretot, a com es construeix i quines condicions exigeix​​. A vegades, pitjor, es liquida amb cites que poden resultar profundament desafortunades si no s’expliquen bé, com la molt abusada d’"estima i fes el que vols".

Necessitem de l’oració més que mai, fins i tot hi ha parròquies que ens criden a practicar-la, però no són mestres en el pregar, no ens mostren com fer-ho de la millor manera possible.

La mort és per a tots el resum de la vida, més encara per al cristià, per a qui és la porta d’accés a Déu. Malgrat tanta importància, la nostra Església pròxima té molt oblidat el educar en aquest difícil procés, precisament en una societat que va decidir ocultar la mort i actuar com si no existís, més enllà de la TV.

No ens educa en el coneixement del que són les virtuts, la qual cosa condueix a la hipòtesi que hi ha d’haver pastors que creguin que no són necessàries per a la salvació i el testimoni, o no són un indicador de la Gràcia.

No ens prepara per portar la bona nova cristiana, com evangelitzar, com oferir els camins del Senyor.

Tot i la importància i fallida de la família, no entrena en com construir i portar l’església domèstica, des de l’inici, és a dir la preparació al matrimoni, durant i, quan arriba el cas, final, amb una bona pastoral sobre els catòlics que inicien processos d’anul·lació. És bo que l’Església afronti els reptes del matrimoni en la societat desvinculada, com els divorciats que s’han tornat a casar, però és millor encara que a més de dedicar-se als segments petits i llunyans elabori, i sobretot realitzi, una millor tasca sobre el gruix central dels fidels; els que van a construir o ja han construït una família, perquè sigui un lloc on la fe en Jesucrist es visqui amb normalitat i dedicació en una combinació inextricable amb la vida de cada dia.

Tot això ho dic en el benentès que no es tracta d’unes referències ocasionals -"ja ho hem dit"- sinó d’un veritable procés educatiu que vol dir regularitat, progressió, mètode.

A vegades ens passa el que ens passa no per grans adversitats, sinó per haver oblidat el que és bàsic.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>