El que va de Salt a Madrid

A finals d’agost, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va prohibir una manifestació convocada a Salt, una pobla…

Forum Libertas

A finals d’agost, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va prohibir una manifestació convocada a Salt, una població de les comarques de Girona, on els immigrants superen de llarg el 30%. Estava convocada contra la construcció d’una Mesquita i amb posterioritat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va validar la decisió. Les raons donades varen ser: (1) “Pot donar lloc a que una bona part de la població saltenca de religió musulmana pugui veure ferits els seus sentiments religiosos, especialment durant el mes del ramadà”. (2) L’existència de tensions prèvies entre la comunitat immigrada i l’autòctona, que va fer necessària la intervenció policial. (3) Una possible contramanifestació islàmica “…podria influir clarament en la concentració espontània de joves musulmans al voltant de la concentració de la formació política de PxC”. Les causes són evidents: no ferir els sentiments religiosos, el mal ambient previ, i una reacció de joves musulmans.

La qüestió que aquest fets plantegen és evident. Per què aquesta mateixa lògica no es va aplicar a la manifestació convocada a Madrid contra el Papa? Es celebrava un fet extraordinari, les Jornades Mundials de la Joventut, i s’esperava a la persona viva més venerada pels catòlics, Benet XVI, mentre que la manifestació es va autoritzar al rovell de l’ou, la Plaza del Sol, lloc de conflicte i enfrontaments en les setmanes anteriors. Els antecedents d’altres convocatòries dirigides contra els catòlics eren també molt evidents: agressivitat, insults i ús de la blasfèmia pública en nom de la llibertat d’expressió.

El resultat de Madrid va acabar amb l’agressió a peregrins i finalment la intervenció de la policia, que va transmetre una imatge nefasta pel món; la persecució a unes monges; l’agressió a quatre adolescents que varen quedar aïllades; insults al peregrins (“fills de puta”, “pederastes”, “assassins”, “feixistes”), que varen rebre una resposta afortunadament pacífica per part del agredits. Eren ‘incontrolats’, naturalment, sempre al llarg de la història són els ‘incontrolats’ oficials els que fan la feina bruta, protegits per la impunitat que els hi atorga el govern de torn. Però ni hi ha més: dos sindicats policials varen denunciar el 25 d’agost amenaces de mort als seus agents, i intents de localitzar els seus domicilis, després dels incidents amb col·lectius laïcistes durant la JMJ.

Les preguntes es fan necessàries. Per què el respecte a una religió, la musulmana, no va acompanyat de la mateixa consideració vers els catòlics? Per què sistemàticament són maltractades les nostres creences religioses? Beneficia aquesta greu malformació social al present i futur de la societat? I una reflexió final ens apropa a un abisme. I si el respecte envers la religió musulmana naixés de la por? (“podrien influir clarament en la concentració espontània de joves musulmans al voltant de la concentració”). I si la befa i feriment als catòlics naixés del convenciment de que sempre posen l’altra galta? Si aquestes idees fan forat en el cor de la gent i prosperen en part de la gent del país que es considera maltractada en les seves més profundes creences, en els seus drets; si arriben a la conclusió que de galtes només n’hi ha dues, i això succeeix en el marc d’una crisi social i econòmica, el resultat serà el Rosari de l’Aurora.


Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol

Hazte socio

También te puede gustar