El sexe com estendard d’Europa

Mirat amb fredor, buscant un cert distanciament, pot semblar un absurd però els fets demostren que el tema que més motiva a alguns gover…

Forum Libertas

Mirat amb fredor, buscant un cert distanciament, pot semblar un absurd però els fets demostren que el tema que més motiva a alguns governs europeus, de manera destacada al d’Espanya, però també a altres més rigorosos, com el francès i l’alemany, és el sexe. En el seu nom es desperten grans tempestats. El Parlament Europeu té en les qüestions que giren entorn a ell, una de les seves preferències. El plantejament és simple: tot ha de posar-se en funció de facilitar al màxim les relacions sexuals, siguin de la naturalesa que siguin.

De moment només existeix un límit, els menors de 13 anys, en el cas d’Espanya, que estan exclosos d’aquella fixació. A partir d’aquí, ampla és Castella. En la majoria de països l’edat és major però a partir d’ella tot es justifica, inclosa la pornografia més atroç, la prostitució i la seva germana siamesa , el tràfic de dones. Això explica que a pesar dels ingents esforços econòmics i tecnologia que ve desenvolupant Occident, la SIDA, que és una malaltia estrictament vinculada al comportament sexual, a determinades conductes de risc, s’hagi aconseguit cronificar o estancar, però ni de bon tros, reduir.
Espanya, la reina de la croada internacional a favor del preservatiu, que incorre en la provocació de voler enviar un milió de condoms a Àfrica com a resposta a les declaracions del Sant Pare, presenta uns resultats escassament lluïts. Fa anys que el percentatge de persones malaltes es manté constant i augmenta el nombre d’afectats en termes absoluts. És a dir, no s’està en condicions de donar lliçons a ningú. La resta de malalties sexuals segueix creixent, especialment entre els més joves i en cap cas la resposta es planteja en termes de canvi d’actitud. El que sí s’intenta per a evitar l’epidèmia d’obesitat, el creixement de la diabetis, la reducció d’accidents de tràfic, del consum de tabac i d’alcohol, és a dir, la moderació, el l’autocontrol, l’abstinència, no s’aplica amb el sexe a pesar que aquest incorre i genera greus problemes, mortals en molts casos. S’arriba a l’extrem d’utilitzar amb menors una vacuna sobre la qual no existeixen suficients dades i sí moltes reserves sobre els seus efectes, la del papil·loma humà, abans que intentar que les noies, que són les receptores d’aquesta vacuna, s’eduquin en un cert control dels seus impulsos. “Això és posar-li portes al camp”, diran alguns. Clar, però aquesta mateixa argumentació serviria per a no fer res amb moltes altres qüestions. En principi totes aquelles que van lligades a pulsions profundes: el menjar, la reacció instintiva violenta i agressiva o, aquesta molt més moderna, el no pagar a Hisenda. Però en cap d’aquests casos utilitzem aquell argument, que a més els fets demostren que és fals.
Els països que tenen un determinat sistema de valors que implica control sexual, presenten millors resultats tot i el seu menor desenvolupament econòmic i tecnològic que els occidentals amb tota la seva costosíssima bateria de notícies. En el ForumLibertas d’avui pot trobar-se informació concreta en aquest sentit (VER ENLACE). Per això sorprèn tant l’agressivitat que s’ha generat davant el que ha dit el Papa. Primer perquè el tema del preservatiu no ha estat ni de bon tros un element central, sinó marginal de la seva intervenció. Són els altres a qui els ha interessat extreure’l del seu context i posar-lo en primer terme, donant-li un sentit molt més radical, per caricaturesc, de l’empleat pel sant Pare. Però també perquè existeix una gran desproporció, una brutal falta de correspondència entre el que deia el Papa i la resposta. Fins i tot destriant totes les seves consideracions i deixant-les reduïdes al tema del preservatiu, el que diu és una evidència, com ho demostren les xifres de l’evolució de la SIDA a Àfrica: el preservatiu en si mateix, per si solament, no resol ni des de lluny el problema; és més si no va acompanyat d’una reducció de la promiscuïtat, al crear una falsa seguretat que no pot oferir, pot augmentar el nombre d’afectats. Això succeeix també amb l’avortament. En els informes de les pròpies clíniques avortistes es constata que gran nombre de les dones que avorten, havien mantingut relacions sexuals on existia el condó com teòrica barrera (VER ENLACE).
És escandalós que dues ministres alemanyes critiquin al Papa per aquest fet, es prenguin tanta molèstia, o la del ministre francès d’Afers exteriors, i al mateix temps siguin tan generoses amb escàndols de política internacional molt majors. França, Alemanya, Espanya s’han empassat les atrocitats de Txetxènia i han somrigut i petonejat a Putin, s’abracen tant germans com espanyols a qui neguen el més elemental de la llibertat a Xina, i empresonen i maten per a reprimir aquesta causa, són indulgents amb la dictadura castrista, bressolen dictadors com Obiang a Guinea,
En definitiva, els qui tenen tacades les mans de sang reben elogis, mentre un home que camina pel món predicant la pau i la conversió dels cors, que hauria de ser aplaudit per això, és motiu d’atacs i descrèdit, a la mínima de canvi.

Tots ells cometen un greu error, propi de la prepotència de qui estan en el poder de l’Estat, fins i tot en la democràcia. És un error que ja va cometre Stalin, que es mofava del Papa perquè no disposava de cap divisió blindada. Putin les té, els xinesos també, uns altres tenen petroli, mentre que el Sant Pare manca de qualsevol poder que no neixi de la convicció del cor. Però tots els sistemes al llarg dels segles han caigut, totes les tiranies han perdut, tots els idòlatres de l’Estat han mossegat la pols, i el Papa ha mantingut el seu mateix missatge d’amor ininterromput al llarg de 2000 anys, aquell que va començar amb Pere i ara duu com la creu que constitueix la glòria de Crist, Benet XVI.

Hazte socio

También te puede gustar