El silenci de l’Església

no s'ha produït cap document de la Conferència Episcopal que ajudés a reflexionar als catòlics sobre el seu vot No s'ha produït cap document de la Conferència Episcopal que ajudés a reflexionar als catòlics sobre el seu vot

Desitjo reflexionar en veu alta sobre una omissió cridanera: en aquestes eleccions no s’ha produït cap document de la Conferència Episcopal que ajudés a reflexionar als catòlics sobre el seu vot. Es pot interpretar que es tracta d’una qüestió que cada bisbe resoldrà, però crec que si hi ha uns temes sobre els quals la CEE hauria d’aportar el seu treball col•legiat, són aquells que afecten a la dimensió política de l’acció de l’estat. També pot ser que es consideri que tant dóna el sentit del vot, però certament no és així i, sobretot, perquè la reflexió permet fer pedagogia sobre aquells aspectes als quals l’Església considera que ha de prestar-se una especial atenció.

Alguns destacats periodistes han entès el silenci com un no immiscuir-se en “política” arribant a atribuir aquest nou enfocament al papa Francesc. Se’m fa estrany, perquè aquest és un papa que fa una encíclica 100% política, la “Laudato si”, que interpel•la a la governança del món i dels estats, i que ara mateix recorda el missatge del Magníficat en termes ben polítics:

“Ell fa proeses amb el seu braç, dispersa als superbs de cor. Derroca del tron als poderosos i enalteix als humils. Als famolencs els satisfà de béns i als rics acomiada buits”

És el Poble de Déu, la seva Aliança qui s’alinea amb la seva voluntat. I això és política, en els seus termes més exactes: procurar el bé comú.

Davant d’aquestes eleccions passades era necessària la reflexió sobre el bé comú d’Espanya des del judici cristià, des d’aquest discerniment. Ni partidismes, ni omissions.

No és una crítica el que estic manifestant, sinó una pregunta davant la sorpresa i desorientació del silenci.

Com compaginar-ho amb tanta encíclica social, amb l’esforç i la gran aportació que va significar el Compendi de la Doctrina Social de l’Església?

En una societat que viu una crisi, en últim terme moral i de sentit de la vida, amb unes institucions que també estan immerses en ella en la majoria de casos, la veu cristiana hauria de fer-se sentir.

Necessitem com aigua de maig un veritable desenvolupament de la teologia política a partir de la nostra realitat i un esforç per aplicar a aquesta realitat la doctrina social de l’Església.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>