El Tribunal Suprem i la transsexualitat

Acusar de falta de fonament una sentència del Tribunal Suprem pot semblar d’entrada, excessiu. Per això i més que mai és necessari raonar-ho. Es tract…

Forum Libertas

Acusar de falta de fonament una sentència del Tribunal Suprem pot semblar d’entrada, excessiu. Per això i més que mai és necessari raonar-ho.

Es tracta de la sentència adoptada pel Ple de la Sala Civil de la qual ha estat ponent el magistrat Vicente Montes. Tracta d’una persona que sentint-se del gènere femení i assumint que el seu comportament psíquic i social era el d’una dona va sol·licitar el canvi de nom en el Registre sense la preceptiva intervenció quirúrgica de canvi de sexe. Com aquest acte era anterior a la llei del govern, del passat 17 de març, que ja accepta aquesta estranya pràctica de poder ser dona una persona que en la seva presència corporal no presenta cap tipus de caràcter com a tal, no podia acollir-se al seu benefici. L’operació era necessària. Així ho va considerar el Jutjat de Primera Instància i l’Audiència Provincial, que van negar la pretensió del demandant d’inscriure’s com dona. Ara aquesta nova sentència de la Sala Civil ho resol en sentit contrari.

La modificació dels caràcters sexuals secundaris, aquells que resulten visibles, s’aconsegueix d’una banda amb tractaments hormonals, amb implantacions en el cas del pit, i l’última qüestió, la qual era fins ara necessària, per modificació dels genitals. En definitiva la lògica imperant fins ara era que la morfologia del subjecte s’assemblés a la del sexe que pretenia aconseguir. Havia d’existir una concordança en aquest sentit. Existeixen moltíssimes raons que fonamenten aquesta exigència. Algunes de caràcter personal, la imatge que un tingui de si mateix, la qual li retorna el mirall, ha de guardar relació amb el sexe que un sent que el caracteritza, en cas contrari es pot arribar a una autopercepció aberrant.

Però a més hi ha raons socials de moltíssim pes. Per a no fer-ho llarg: en el vestuari de dones d’un gimnàs, pot, segons el Tribunal Suprem anar passejant-se un senyor amb les seves parts a l’aire simplement perquè el seu carnet d’identitat diu que no es diu Josep sinó Josefina. Això és contrari al més elemental sentit de la raó. Amb aquesta sentència tot l’assentament, natural i històric, de la relació sexual es converteix en caòtica. Quina percepció poden tenir del que consisteix ser home i ser dona un noi que adverteixi aquesta gran contradicció entre l’aspecte físic i la forma de vestir i comportar-se? El propi subjecte afectat en el cas que sigui un home que se sent dona no apel·larà a l’esparadrap quan hagi d’utilitzar el vestit de bany o peces d’aquest estil, o preferirà exhibir la seva contradicció corporal? Sentint-se dona li agradarà presentar-se com un home amb tots els seus atributs? Això és absurd, si un se sent dona buscarà ser tractada com a tal, i això és impossible si la seva imatge no concorda mínimament.

La sentència contradiu totes aquestes evidències, però fa quelcom pitjor encara, es fica en un jardí científic. Els jutges són de lletres, però això no és obstacle, com succeeix en moltíssimes sentències, perquè degudament assessorats, la redactin en termes tècnics i científics ben fonamentats. No és el cas. Una de les raons per les quals accepta que no hagi d’operar-se per a ser dona és que aquesta operació no altera el caràcter genotípic. Vaja argument! Els gens ens acompanyen des que naixem però precisament aquests gens s’han mostrat incapaços de que la autoconsciència de la persona concordi amb ells. Aquell ésser presenta una composició cromosòmica d’home però la seva consciència subjectiva és de dona. Si s’accepta que aquesta segona prevalgui sobre la primera, els gens aquí no compten. No són un argument. Solament faltaria ara que hagués d’introduir-se la manipulació genètica per a justificar la necessitat de modificar els caràcters sexuals secundaris dels transsexuals. És un argument absurd.

I ho és també quan es diu que l’operació no altera el caràcter fenotípic. Aquest, com és obvi, està en contínua evolució, perquè respon a la interacció del genotip amb l’entorn, ambiental, cultural. El fenotip evoluciona al llarg de la vida d’una persona des del fetus fins a la mort. La referència sexual genotípica s’expressa d’una banda en les actituds i comportaments i, per una altra, en els caràcters secundaris. Si les actituds ja són de dona, i a més es modifiquen els caràcters sexuals secundaris, operació inclosa, s’està modificant el fenotip en contra del que afirmen els jutges. Aquesta és precisament la justificació de l’operació i dels tractaments hormonals. No procedeix per tant, com diu la sentència, dir que el fenotip no s’altera. S’ha alterat abans, pel sentiment del propi subjecte de percebre’s com dona i es completa aquesta modificació amb l’ajuda d’elements externs.

El pitjor de tot és que la sentència intenta establir com doctrina jurídica, la ideologia de gènere. Literalment diu: que basar el sexe en aspectes biològics “sembla retrocedir en els últims temps davant diverses mutacions socials i jurídiques”, així “l’assignació de rols socials com el de pare o de mare es desconnecta de la identitat sexual o almenys d’una identitat sexual basada en els cromosomes”. AL marge de constatar l’interès del ponent en la sentència per la genètica recreativa i la seva obstinació a confondre el seu missatge genètic amb els caràcters sexuals secundaris, que és el que està en el centre de la qüestió, el que està dient és que dóna per desaparegut el paper de pare i mare com caràcter biològic, és a dir el del pare home i el de mare dona. Això procedint del Tribunal Suprem d’aquest país és d’una gravetat inaudita. No hauria de passar-se per alt. Seria irresponsable que tots aquells que des de l’àmbit jurídic, institucional i polític, tenen capacitat per a actuar es quedin impàvids com En Tancredo. Perquè en aquestes qüestions sí es produeix la aniquilació de la societat espanyola, simplement destruint el sentit i fonaments: l’ésser home, l’ésser dona, la paternitat i la maternitat associada a ambdós.

Hazte socio

También te puede gustar