Els aforismes de Jorge Wagensberg com a excusa. Un relat des de la fe i la raó (II)

Per a Wagensberg la religió és sempre dolenta. Per a la raó és tot el contrari

Wagensberg

Com a bon ateu creu amb fe absoluta que la religió és intrínsecament dolenta, d’aquí que tanqui la seva introducció amb una molt usada cita d’un altre militant de l’ateisme agressiu, Steven Weinberg. Tan tòpica és que figura en la breu biografia d’aquest físic en Wikipedia, on queda clar que la religió provoca que la gent bona faci coses dolentes. Crec que es podria dir el mateix de l’ateisme, però no com a frase pretesament enginyosa sinó per l’evidència dels fets i les dades, i sense necessitat de recórrer a diacronies històriques (les clàssiques són les creuades i la Inquisició). Concret: tots els règims polítics ateus han estat brutalment assassins, genocides amb la seva pròpia població. L’URSS, Xina, Cambodja, Albània, Cuba, la majoria dels règims comunistes, en definitiva, juntament amb l’Alemanya Nazi. En contrapartida, els règims més benèfics, els europeus, sorgeixen de cultures cristianes, que en aspectes determinants, com l’economia social de mercat, es basen en el desenvolupament i aplicació de la doctrina social de l’església. La reconciliació europea, els “gloriosos trenta 1945-1975” que fonamenten l’estat del benestar tenen en la seva iniciativa a grans polítics cristians, Adenauer, De Gasperi, Schuman; tan cristians que dos d’ells estan en procés de beatificació.

Tercera raó objectiva: les pràctiques que es deriven de la religió cristiana com una ètica de la virtut, o el concepte de família, aporten resultats objectivament superiors a la societat i la vida de les persones. Vegeu per exemple l’estudi de Fernando Plec Carrasco “Famílies i Benestar en Societats Democràtiques“. Catorze funcions del creixement i benestar econòmic es maximitzen socialment en el model de comportament i família que proposa l’Església. Una Nova Teoria de la Família

Quarta raó: l’Església Catòlica és amb diferència l’ONG més gran del món en persones i situacions ateses, universalitat i voluntariat; desconec l’associació atea equivalent. I per no estendre més, crec, finalment, que és inqüestionable que el Papa és una referència moral per a la gent del món del segle XXI. Per a una religió “faedora de coses dolentes”, no està gens malament.

I tancada la introducció anem a pels aforismes.

Aforismes de l’1 al 5. En ells intenta definir la religió com una creença basada en un conjunt de normes. És un error i no petit. Wagensberg confon la naturalesa religiosa amb algunes de les seves conseqüències. La religió, deixem parlar a Zubiri, és sobretot un vincle i la transcendència que el mateix genera amb l’ésser fonamental de l’existència. El arribar i practicar aquesta transcendència implica unes poques o moltes normes, però elles no són la naturalesa de la religió, de la mateixa manera que la pluja no és la naturalesa del núvol. El que passa és que a Wagensberg, tot i que deu haver llegit aquest gran autor jueu que és Sant Pau, té interès a remarcar la norma i el control amb el qual vol connotar a la religió, en lloc de la paulina condició de llibertat i consciència que reclama el cristianisme. Petites estratagemes d’un petit discurs ateu. Pretén més, amb els aforismes 3, 4 i 5 persegueix conduir la religió al mateix comú denominador de l’estalinisme i el nazisme, perquè com ells, segons ell, pretenen “regular els comportaments humans”. No sé per què es queda en aquelles dues malsanes ideologies. Amb altres mitjans tots persegueixen aquesta finalitat, començant per l’estat (liberal) i les seves infinites normes conductuals, o la perspectiva de gènere, per citar una ideologia dels nostres dies. La diferència és que totes aquestes estructures i significants persegueixen imposar des de fora del subjecte. La religió, és a dir, la vinculació amb Déu, l’ésser fonamental de l’existència, sorgeix i necessita de la consciència i es basa en l’amor, sobretot en la nostra religió propera i fonament de les nostres arrels, la cristiana. D’aquí la importància que Tomáš Masaryk concedeix a la religió tot i que aquest polític liberal (i sobretot filòsof), el primer president de Txecoslovàquia, s’adscriu més al teisme protestant que no accepta la revelació i la mística. Tot i això, la defensa del fet i la consciència religiosa va ser un dels seus cavalls de batalla filosòfic i polític, precisament a causa de considerar que només la consciència religiosa posseeix la manera de llibertat interior, que és l’última garantia contra les ideologies que persegueixen el control humà. La lectura secular de la tradició martirial cristiana respon exactament a aquell fet, que és també la característica dels primers cristians, que violenta a l’estat romà i és el motiu de la seva discriminació i successives persecucions.

La realitat històrica ens mostra exactament tot el contrari del que intenta colar-nos Wagensberg. En realitat i traslladant-nos a l’actualitat, podem trobar un raonament favorable a la religió en l’últim Habermas que afirma “les fonts religioses del sentit i la motivació com a aliats indispensables per combatre les forces del capitalisme global segueixen sent font important de valors que nodreixen l’ètica de la ciutadania multicultural i fomenten la solidaritat i el respecte a tots”(P14 i 15 el poder de la Religió a l’esfera pública). Això és més recent, però Habermas ja va escriure el 1978, amb motiu del vuitanta aniversari de Gershom Acholen “Entre les societats modernes només aquella que pugui introduir continguts essencials de les tradicions religioses -que surten del que és merament humà en els recintes del que profana-  o podran salvar també la substància del que és humà “(Politik, Kunst, Religió, Essays, über zeitgenóssische Philosophen. Sttugard 1978). I és que en realitat no és fàcil ser ateu, atribuir tot el dolent a la religió i, a sobre, voler tenir raó.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>