Els costos econòmics de la crisi moral

Existeix la idea radicalment equivocada que la fractura moral que viu Espanya és alguna cosa quins efectes pertanyen a un règim eteri, intangible, que…

Forum Libertas

Existeix la idea radicalment equivocada que la fractura moral que viu Espanya és alguna cosa quins efectes pertanyen a un règim eteri, intangible, que no afecta per a res a la vida de les persones. Naturalment això no és així. Tots sabem que hi ha situacions on el benestar, la felicitat, la satisfacció és més factible que unes altres.
Tot això genera evidentment un determinat tipus de costos, però jo ara vull referir-me a uns altres molt més materials, comptables, que es poden expressar en euros. Quan una parella, un matrimoni trenca -sabem des dels treballs del premio Nobel d’Economia, Becker, sobre el capital humà- acaben d’aniquilar un capital compartit, intangible però real, que tenien com parella.
Havien realitzat una distribució del treball, generat unes economies d’escala, produït un determinat capital social que s’expressava en xarxes de relacions, que després de la ruptura tendeix a zero. Tot això es pot valorar i quantificar. Que en aquest país no es faci, no significa que no existeixi multitud d’estudis en aquest sentit en altres horitzons.
Quan es parla de fracàs escolar, de gent que no acaba el cicle obligatori o post obligatori, no solament s’està referint a un problema personal, on la paraula educació pot acabar veient-se com un ens abstracte, sinó que el que s’està dient és que en el futur el país s’empobrirà com a conseqüència d’aquests resultats. La raó és simple, existeix una correlació directa entre nivell d’estudis i ingressos.
 
A majors ingressos més recaptació fiscal, més recursos per a l’estat, més capacitat de despesa, major possibilitat d’inversió pública i de creixement de la demanda. Quan més fracàs escolar menys desenvolupament econòmic en els pròxims, 10, 15, 20 anys. També això ha estat quantificat. Canadà per exemple ha fet un interessant estudi no fa massa temps.
Sens dubte, un dels majors forats econòmics que mai s’ha fet aflorar és l’avortament. Per afirmar això és necessari recordar que Espanya és encara un dels països on el cicle vital de la persona, des del naixement fins a la seva mort, aporta a l’estat molt més del que rep.
 
En aquest sentit, cada naixement és una inversió beneficiosa per a tots (encara que tingui un cost desproporcionat per als pares) que la metodologia de la comptabilitat generacional permet establir.
 
El forat econòmic que es crea en aquest país amb 100.000 avortaments a l’any ha de tenir una dimensió brutal. Segurament dintre d’unes setmanes l’Institut d’Estudis del Capital Social de la Universitat Abat Oliba-CEU, podrà presentar uns primers resultats sobre Espanya, però en qualsevol cas, ara, el que convé subratllar és el concepte. L’avortament és també a més de moral, un desastre econòmic.

Hazte socio

También te puede gustar