Els desacords fonamentals: el cas de Victòria Camps (I)

La Il·lustració va formular una equació mai demostrada, i després històricament fallida: a més educaci&oacut…

La Il·lustració va formular una equació mai demostrada, i després històricament fallida: a més educació, més propensió al bé. La idea segueix en bona mesura vigent i continua confonent la cultura amb el bon criteri moral. No importa que l’horror nazi al país més culte d’Europa rebutgés d’una manera terrible tal pressupost.

Valgui aquesta introducció motivada per l’escrit per Victòria Camps, catedràtica emèrita de Moral, i persona protegida i projectada des del progressisme que ha governat la major part del temps a Espanya des de la mort de Franco.

Fa pocs dies afirmava a La Vanguardia: "Costa posar-se d’ acord sobre com es resolen en democràcia les discrepàncies de caràcter ideològic-religiós". Cal reparar en el sentit de la frase, que ens diu que la dificultat d’acord sorgeix de la ideologia que neix de la Religió, no de la ideologia seques. Exhibeix així sense pudor un perjudici: les idees que neixen de la matriu religiosa són portadores de discrepàncies de difícil solució. No cal ser un expert per reparar en l’evident error de l’afirmació, com si els conflictes que commouen a Espanya des de la corrupció a la desigualtat, passant per la pobresa i la desconfiança en les institucions, tinguessin alguna cosa a veure amb les idees religioses. Més aviat és tot el contrari. No cal que la nostra catedràtica reflexioni sobre la causa dels desacords fonamentals que exposa MacIntyre a Tras la virtud, perquè és evident que la filosofia aristotèlica no té cabuda en les seves creences, però almenys podria assumir el pensament del Habermas més madur, que sí se situa en el seu camp i que necessita el contrari: la importància dels fonaments pre-polítics per fonamentar les institucions democràtiques. I aquests són en gran mesura religiosos. N’hi hauria prou amb recordar la Declaració Universal de Drets Humans i el paper del filòsof neo tomista Maritain per conjugar la importància del fet religiós per construir la convivència, o el que va escriure Masarych, filòsof i científic, a més de president de la primera República Checoeslovaca, sobre el caràcter decisiu de la consciència religiosa per construir una persona capaç de ser independent del poder, l’única actitud que garanteix la democràcia.

Els desacords fonamentals sorgeixen precisament amb la Il·lustració, amb la idea fallida que era possible construir una moral a partir d’utilitzar la raó instrumental per posar-se d’acord en quins són els valors morals comuns. El resultat està a la vista i en la història. No hi ha acord, però no entre religiosos i no religiosos, com ho demostra l’esmentada Declaració, sinó entre il·lustrats, entre moderns i post moderns, i la discrepància és ferotge. Les doctrines morals il·lustrades són avui un pensament caòtic i desordenat que ha contribuït a degradar el paper de la filosofia i deixar convertida en un apèndix de les ciències de la naturalesa i l’home.

Però, per què escriu Camps empenyent la fe religiosa a l’àrea del conflicte? Per una raó molt interessada i parcial, que demostra el perill del pensament instrumental: primer els mitjans, després ja construirem les finalitats. La resposta és que en el seu article intenta escriure "filosòficament" contra l’avortament i necessita argumentar com sigui que els dolents són les idees religioses, com si estar contra l’avortament fos una exclusiva d’aquesta forma de pensar i no un lloc comú de persones tan diferents com puguin ser-ho Passolini y Gustavo Bueno, per citar dos exemples.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>