Els nous bàrbars

bárbaros

Bàrbars, sí, però no em refereixo als que així qualificaven els romans, sinó als que ressenya Alasdair MacIntyre en l’última pàgina de “Després de la Virtut”: en la nostra època els bàrbars no esperen a l’altre costat de les fronteres, sinó que porten governant-nos fa algun temps. I la nostra manca de consciència d’això constitueix part de la nostra difícil situació. No estem esperant Godot, sinó a un altre, sens dubte molt diferent, a Sant Benet.

Aquests nous bàrbars campen poderosos gràcies a l’aliança forjada al voltant de l’individualisme sense límits, dirigit a la satisfacció dels impulsos més primaris de diners, sexe, i hedonisme al servei del poder, com a únics fins que justifiquen una vida realitzada. És l’aliança de l’elit cosmopolita i globalitzadora que sota el vernís progressista converteix els treballadors en precariat, fa veure a les dones que la seva màxima realització consisteix a convertir-se en força de treball, que disfressa la desigualtat econòmica reduint-la a una dialèctica falsejada home-dona.

Aquests nous bàrbars estan liquidant les fonts de la nostra cultura, el seu llegat, i tradició, i amb això han retallat tota idea de virtut. Per això han liquidat les llengües clàssiques, perquè no sapiguem llegir, han marginat a les humanitats perquè no sapiguem pensar. Per això el debat acadèmic no existeix a la universitat, convertida cada vegada més en una escola de formació professional avançada, i per idèntica raó en les facultats d’econòmiques només s’ensenya la visió de l’economia que quadra a les elits, com si fos l’única possible. Censuren tot debat racional en la societat mitjançant la dictadura del políticament correcte, apel·lant contínuament a les emocions i usant sistemàticament la desqualificació personal dels dissidents. La censura és tan poderosa que amb prou feines se senten veus disconformes perquè han estat enviades a l’ostracisme.

La seva pretensió ha acabat per generar una onada de rebuig que s’estén per Occident. L’encarna el calaix de sastre del populisme, on es fica tot el que no sigui poder establert i la seva ideologia hegemònica. I tot i la reacció, els lideratges i institucions polítiques tanquen els ulls i es tanquen en l’encastellament de la desqualificació, en lloc d’indagar les arrels del conflicte, identificant les causes i reconeixent les seves pròpies responsabilitats.

Sí, són els nous bàrbars i el seu camí és el del desastre.

Article publicat a La Vanguardia
Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>