Els problemes econòmics de Catalunya

La “política de la política” continua centrant l’atenció de l’escenari públic català, mentre que de manera inapel·lable el rellotge dels problemes seg…

La “política de la política” continua centrant l’atenció de l’escenari públic català, mentre que de manera inapel·lable el rellotge dels problemes segueix avançant. Una notícia prou dolenta va ser la decisió d’Iberia d’abandonar la base de l’aeroport de El Prat, excepte pel que fa al Pont aeri, i substituir-ho per una línia de baix cost.

 

Si aquesta qüestió no s’aconsegueix resoldre i la base del primer aeroport de Catalunya acaba sent les línies de baix cost, haurem patit una pèrdua de proporcions extraordinàries pel que fa al paper de l’aeroport en relació a l’economia productiva  i ens haurem convertit en un centre vinculat al turisme de masses i no al viatge de negocis i a la connexió interempresarial. I això evidentment, com ho han anunciat des del Cercle d’Economia, l’IESE, passant per ESADE, minvarà la nostra capacitat competitiva.

 

L’AVE, aturat a la frontera

 

Ara ha arribat la segona pèssima notícia: l’enllaç francès de l’AVE a Montpellier queda ajornat fins el 2030, això significa que la nostra penetració a Europa quedarà avortada a Perpinyà. No podrem enllaçar amb el sistema de ferrocarrils d’alta velocitat i, en aquest sentit, no haurem resolt la qüestió principal que era aquesta, unida a l’altra derivada que era l’enllaç del Port de Barcelona amb la xarxa ferroviària europea.

 

Aquestes dues informacions suposen unes limitacions molt grans en les dues infraestructures bàsiques del país, el Port i l’Aeroport de Barcelona. Aconseguir capgirar-les hauria de ser una prioritat política, però molt ens temem que l’altra política, la del joc de partits la margini.

 

D’altra banda l’enquesta que fa el col.legi dels Economistes catalans, tendeix a assenyalar, de manera coincident amb moltes altres fonts, que a partir del 2007 la nostra bonança econòmica quedarà alterada, sense que s’hagin, ni tan sols ara, adoptat mesures per fer front al problema.

 

Caurà el consum, la construcció començarà a disminuir a partir d’aquell any, i com afirma el departament d’economia d’ESADE, el dèficit exterior frenarà encara més el creixement econòmic a mig termini.

 

Amb la construcció alentida, amb una demanda interior fluctuant per primera vegada a la baixa, amb una balança exterior que ens resta creixement i, atenció, amb un turisme que ja depèn en una mesura determinant del propi mercat espanyol i, que per tant, es veurà afectat per la disminució de la capacitat de despesa de les famílies, el resultat pinta negre, tal com anunciem en una altra informació. Paradoxalment, res de tot això forma part de les prioritats polítiques de qui ens governa.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>