Els quatre pilars del desenvolupament econòmic

Per sortir de la crisi necessitem créixer en termes econòmics, però a més ens cal dels canvis socials i culturals necessar…

Per sortir de la crisi necessitem créixer en termes econòmics, però a més ens cal dels canvis socials i culturals necessaris perquè aquesta dinàmica aquest acompanyada d’una major justícia social i pràctiques ètiques.

Els models de creixement econòmic des Arrow, i d’això fa una pila d’anys, assenyalen ben clarament que el fonament de creixement en els països desenvolupats rau per sobre de tot en el progrés tècnic i el capital humà. La inversió en ciència i tecnologia posseeix una taxa de retorn superior a la que pugui practicar-se en les infraestructures, i és millor la del sector privat que la del públic. Per aquest motiu dues tasques importants sigui gastar diners ben gastats en aquest camp i incentivar, crear les condicions perquè els agents privats inverteixin en R+D+i. Naturalment, es necessiten inversors a llarg termini i aquí una perspectiva generacional, dinàstica, afavoreix aquest tipus d’operativa. Quan el retorn de l’invertit és zero en els primers anys i comença a funcionar passat un bon lapse de temps, la filosofia de "agafa els diners i corre" és mortal de necessitat.

En aquesta visió generacional comença a treure el cap la família, i passa a ocupar tot l’escenari quan introduïm la formació del capital humà, tot el procés educatiu i la salut. Els diners públics s’han de gastar i bé. En aquest camp, no tot augment del pressupost és un èxit, ni tampoc ho és per definició tota reducció. Dependrà de com s’aconsegueixi, però el que sempre és cert és que juntament amb els diners es necessiten les condicions per a un millor aprofitament d’aquest. I en aquesta tasca la gran missió la realitza la oblidada família. Sobre ella recau la major tasca educativa, de manera que bones escoles amb pares que no eduquen bé obtenen mals resultats, mentre que escoles mediocres obtenen bons rendiments amb pares dotats de capacitat educadora. La família està en l’origen i desenvolupament de la cadena que genera capital humà.

Així mateix, la sanitat és un component decisiu de la salut, però sense una població responsable i dotada de bons hàbits el seu cost es multiplica sense millorar els resultats, perquè no es tracta només de viure més anys sinó d’ampliar el nombre d’ells en els que gaudeix d’un estat físic i psíquic bo que permet una vida autònoma. Doncs bé, l’agent principal en la formació de les virtuts saludables torna a ser la família.

Tota política de desenvolupament, de canvi de model productiu com el que Espanya necessita basada en la ciència i la tecnologia, l’educació i la salut ha de tenir a la família com a objecte principal de la política a llarg termini. La condició necessària per aconseguir-ho és actuar sobre els quatre pilars que el fan possible: la investigació, el progrés tecnològic i la creativitat; l’escola i la universitat; la salut; i la família, que està en l’origen de tot això. És la causa de les causes necessàries.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>