Em dono de baixa de CDC: aquestes son les meves raons (i II part)

No puc negar una certa sorpresa per la quantitat de comentaris que he rebut i que he pogut llegir. A tots els que em conforteu, des de ForumLibertas d…

Forum Libertas

No puc negar una certa sorpresa per la quantitat de comentaris que he rebut i que he pogut llegir. A tots els que em conforteu, des de ForumLibertas directament i en altres mitjans us dono les gràcies. Sempre ajuda sentir-se acompanyat, i també reconforta saber que som tants i tants, massa dispersos encara, però molts.

A alguns amics que m’escriuen dient que encara creuen que poden canviar les coses des de dins de CDC, no puc dir res més que cadascú té el dret i deure de fer el seu propi camí, i que no seré pas jo qui els hi discuteixi una cosa tan bonica com és l’esperança, però també els hi dic que l’únic que no es justificaria és que col·laboressin amb la confusió, amb un partit confús, d’una societat confosa.

I també sempre s’aprèn de les crítiques. Sobre aquestes segones observo una tendència preocupant. Quasi totes elles –amb poques excepcions – no es dediquen a debatre els raonaments, sinó senzillament insulten: “taliban”,”ultra”… Les raons no compten. Cap d’ells atorga atenció que en el fons hi ha una qüestió lligada a la veracitat de la democràcia: quins son els drets que tenen els afiliats d’un partit?

Han de seguir mesellament allò que un candidat o un càrrec proclami, malgrat no formi part del programa, o són lliures de negar-s’hi? També observo una altra actitud, la que intenta denigrar a la persona utilitzant si cal la mentida. No hi ha un debat de fets i raons sinó la voluntat pura i dura. La qüestió és liquidar al discrepant com sigui. És xocant que insultin i agredeixin en nom del pluralisme i la tolerància. Hi ha en tot això una forta deriva totalitària, una intolerància que hem de saber assumir des del respecte a les persones i el debat fort sobre fets i idees.

També em sorprèn l’anòmia cultural, el veure com bastants compatriotes viuen en una bombolla irreal. Un dels temes estrella en les consideracions és el matrimoni homosexual, i alguns criden “fora la religió de la política!, com si aquest fós un afer que es plantegés en un àmbit només religiós.

Oposar-se al matrimoni homosexual és la tònica comuna a occident. No dic res diferent que Obama, Clinton, Lionel Jospin (“el món no es divideix en homosexuals i heterosexuals, sinó entre homes i dones” ) Schoereder, Prodi, Veltroni, Caps dels citats excepte Prodi és catòlic i tots són del centre esquerre o d’esquerre.

No hi ha cap partit socialdemòcrata que ho porti en el programa, excepte els belgues i holandesos, i els liberals canadencs. Aquest són els únics quatre països al món on existeix. No soc jo, no som nosaltres els qui ens apartem d’Europa, sinó els qui ens critiquen per això.

Fa molts anys, més d’una dècada, que es proposa el matrimoni homosexual sense èxit. És que Estats Units, Alemanya, França, Gran Bretanya, Suècia, Finlàndia i la resta del mon (menys 4) estan equivocats? En tot cas el nostre discurs és el de la majoria democràtica a Europa. Per tant, menys escarafalls que la raresa no està en el nostre camp.

Aprofitada l’ocasió, volia complementar les reflexions de l’altre dia, amb les següents, que, “grosso modo“, també formaven part del llarg text que li vaig enviar a Artur Mas, com a Secretari General de CDC, el passat juny:

“L’actitud de la direcció de CDC depassa tots els límits del respecte a la democràcia i sobretot als drets dels afiliats. Som pur número sense dret a opinar. Només unes preteses elits del partit poden fer-ho en nom de CDC, malgrat es tracti només de preferències personals, que el programa no contempla.

Jo no vaig contribuir a crear CDC per promoure l’homosexualisme polític i la ideologia de gènere, i la direcció del partit no pot obligar-me a assumir-ho, fins que no ho aprovi el Congrés, o almenys ho adopti en el programa electoral.

És un absurd que se’m vulgui negar el dret de defensar exactament el mateix que promou UDC, unit a Convergència en un acord federal.

Quin elector pot entendre que és dolent per CDC el que UDC proposa ?

Durant els darrers anys he viscut l’estranya deriva de CDC, no des de l’hipercritiquisme sinó des de l’esperança. Per això he contribuït (tu i el president en sou els màxims beneficiaris, però no els únics), amb dades, anàlisis, estudis, fins i tot enquestes lliurades de manera absolutament desinteressada. Els resultats de tota aquesta feina han estat zero.

La CDC actual no guarda cap relació amb la que existia fins no fa gaires anys. Heu enterrat tota inspiració ni tan sols cultural, cristiana, rebutgeu tota herència i tradició, heu liquidat el personalisme i comunitarisme, i assumiu la ideologia de gènere i l’homosexualisme polític, és a dir aquella ideologia que intenta transformar les institucions i reeducar a la població, per fer creure que no és veritat com afirmava en un famós article Lionel Jospin que la humanitat es divideix entre homes i dones, sinó que com pretén la ideologia de gènere es divideix en gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, transgènere, i heterosexuals com a rols culturals i modificables.

Accepteu tot això i contribuïu de forma decisiva a la confusió. Accepteu que la Generalitat dediqui 60 milions d’euros durant quatre anys, 240 milions d’euros! per “reeducar” a la societat en aquesta doctrina.

Una despesa que finançarà una mena de comissariat polític, les “Unitats de Gènere” inserides en cada Departament de la Generalitat, i dotades “d’agents especialitzats” que vetllaran per la nova ortodòxia. Accepteu com si no importés que la Generalitat sigui l’únic govern del món que formi oficialment part de la Internacional Gay i Lèsbica, i considereu intranscendent que la Consellera de Salut propugni l’aplicació de l’eutanàsia. Alhora sou incapaços de defensar el dret a l’educació diferenciada reconegut per la UNESCO.

L’inventari de la deriva de la direcció de CDC és tan llarg que de moment renuncio a fer-lo.

Quan vaig abandonar la política professional el 2001 i vaig deixar de ser portaveu de CiU a l’Ajuntament de Barcelona per fundar E-Cristians, vaig voler mantenir la meva afiliació a CDC, perquè em semblava coherent. Ara com a president d’E-Cristians i en la meva condició de membre del Consell Pontifici per als Laics nomenat pel Sant Pare, constato que continuar afiliat és impossible amb aquesta coherència.

Una última consideració: la direcció del PSC ha estat cent vegades més considerada i respectuosa amb la senadora Mercè Aroz amb motiu de la seva conversió al catolicisme, que vosaltres amb mi. Amb una diferència, la Mercè tenia el valor de votar al Senat contra lleis de govern que figuraven en el programa del seu partit. Jo m’he oposat a compromisos personals de candidats de CDC que no formen part del programa.

Rep benvolgut Secretari General el testimoni de la meva consideració.

Hazte socio

También te puede gustar