Em dono de baixa de CDC: aquestes són les meves raons (I part)

El passat mes de juny vaig cursar la meva baixa definitiva a Convergència Democràtica de Catalunya en una carta adreçada al seu Secretari General, Art…

Forum Libertas

El passat mes de juny vaig cursar la meva baixa definitiva a Convergència Democràtica de Catalunya en una carta adreçada al seu Secretari General, Artur Mas. De fet en un escrit de data 6 de març ja li havia comunicat que em plantejava abandonar la meva afiliació com simple militant, i que em donava un temps de reflexió abans de fer-ho perquè no era una decisió fàcil.

Hom no deixa un tros de la seva vida, on hi ha amistats, afectes, il·lusions, sense més, sense el cor dolgut. Per això sempre és més còmode no patir i deixar fer. Però no seria honest ni coherent amb el que faig i explico mantenir per més temps una situació cada vegada més confusa, mes prenyada de contradiccions.

Entre el que considero que és fidelitat a les meves creences i el partidisme polític no tinc dubtes en l’opció.

Les raons que em porten a aquesta decisió son el fruit d’un procés que va tenir la seva culminació en un desgraciats fets durant la passada campanya electoral, als quals em vaig referir en aquest bloc.

El meu allunyament esta exempt de tot afany polèmic, però alhora crec necessari que el raoni, almenys des de les pàgines del meu bloc personal. Seria estrany que desprès de tants anys ho deixés sense donar cap explicació . Aquest es un resum

1. Els fets succeïts durant i desprès de les passades eleccions manifesten la incompatibilitat entre l’afiliació a CDC i el voler viure de manera coherent amb que l’Església proposa , especialment en aquelles qüestions sobre les que el Papa Benet XVI ha vingut insistint: la defensa de la vida, el matrimoni entès com la unió d’un home i una dona, els drets dels nens a tenir pare i mare, i el dret dels pares a educar als seus fills d’acord amb les seves creences moral i religioses.

Hi ha persones a CDC que es consideren catòliques i discrepen d’aquesta apreciació. Com és lògic ho respecto perquè en últim terme és la consciencia la que assenyala el camí. Dit això afegeixo que des de la raonabilitat de la fe, aquesta ultima posició no és gens fàcil de fonamentar. La raó d’aquesta afirmació ens condueix al punt segon:

2. Un catòlic només pot sobreviure políticament a CDC si calla. Si opina i qüestiona el que públicament defensen determinats candidats i càrrecs electes del partit en relació a matèries que des de la pertinència a l’Església no es poden assumir, és expedientat per falta molt greu. És el meu cas.

3. El que varen postular en plena campanya electoral aquells senadors no forma part ni del programa electoral, ni del programa del partit. Són opinions personals. Criticar-les no hauria de significar res més que això, la contraposició d’unes opinions personals a unes altres, perquè fan referència a quelcom que mai ha assumit CDC.

Però no és així. La direcció del partit assumeix les formulacions i compromisos personals d’aquells càrrecs com a pròpies, i considera tan greu el fet d’oposar-s’hi que reprimeix tota crítica.

4. Cóm és possible que la direcció del partit promogui amb la seva actuació, el que determinats candidats electorals assumeixin compromisos de legislatura a títol personal, sobre matèries en les que el partit no contempla en el seu programa, i els simples afiliats no tinguem ni tan sols el dret a manifestar-nos en favor d’altres posicions? (que a més són coherents amb la trajectòria i fonaments doctrinals de CDC, i ho afirmo jo, que en sóc membre fundador).

Hi ha en tot això una hipocresia, i fins i tot un engany a la bona gent que creu en una CDC que ja no existeix. Per una banda es diu que hi ha llibertat de consciència en aquelles matèries. Per una altra es reprimeixen les opinions que no assumeixen la ideologia de gènere.

5. No poden obligar, com preten, a que en el cas del Senat, on podem triar persones concretes, haguem de donar el nostre vot a aquells que sostenen propostes fora del programa, contràries a les nostres conviccions més profundes.

6. Vull subratllar aquests punts:

– La direcció del partit considera molt greu que jo hagi defensat d’una brutal crítica que comparava el dret dels pares i mares a manifestar-se a favor de la família amb “la nit dels vidres trencats” de l’Alemanya nazi, associant-los així amb aquell règim terrible.

Alhora assumeix i defensa a qui va expressar públicament aquests disbarats, sense ni plantejar-se quin és el perjudici que causa al partit d’aquestes declaracions.

Per què és dolent per CDC defensar que les famílies es manifestin a favor del matrimoni i el dret dels nens a tenir pare i mare, i positiu comparar-les amb “la nit dels vidres trencats” nazi? Perquè aquesta és la conclusió que es desprèn de la forma de procedir de la direcció.

– Consideren que és lesiu pel partit negar el vot a senadors concrets, fent ús de la personalització del vot que atorga aquesta mena d’eleccions, perquè postulen propostes del projecte de l’homosexualisme polític i la ideologia de gènere, però no valoren que és dolent per a CDC el que se’ns pugui associar a aquestes posicions .

Per què és bo el que ha impulsat el PSOE, el PSC, ERC; el que propugna el Sr. Zerolo, i perjudicial alinear-se amb el que sostenen Blair, Clinton, Jospin, Obama, Schroeder, o Veltroni entre molt altres? Rebutgem la singularitat espanyola perquè volíem ser Europa, i ara hem d’assumir una altra anomalia en nom d’una ideologia diferent? Se situen al marge del dret civil que impera, no ja a Europa sinó a tot l’Occident.

[Llegeixi AQUI la segona part de "Em dono de baixa de CDC: aquestes són les meves raons"]

Hazte socio

También te puede gustar