En política s’actua d’acord a com es viu

De Ségolène Royal em va cridar l’atenció el seu èmfasi amb la democràcia consultiva i la voluntat de crear uns òrgans ciutadans per fiscalitzar els di…

Forum Libertas

De Ségolène Royal em va cridar l’atenció el seu èmfasi amb la democràcia consultiva i la voluntat de crear uns òrgans ciutadans per fiscalitzar els diputats. No sé fins a quin punt és viable una fórmula de control d’uns mandataris que, un cop elegits, no han de respondre a cap mandat imperatiu –almenys teòricament- i responen només davant la seva consciència i els electors (en el sistema espanyol treiem consciència i electors, i substituim-ho per aparell del partit).

En tot cas era una aportació nova a l’escenari polític i pagava la pena seguir-la. Pagava la pena fins el moment que hom sap que la senyora Royal, que és presidenta de la Regió de Poitou-Charentes, un càrrec no massa diferent al del president d’una Diputació, ha exercit el seu càrrec des de Paris i acudint un matí a la setmana al territori que teòricament representa. El TGV uneix la capital de França amb Poitiers amb una hora i mitja, el que triga en recórrer els 340 km. que separen ambdues poblacions.

No resulta coherent voler millorar la democràcia a escala de l’estat francès i exercitar-la a tanta distància a una escala molt més humana com és el de la regió per la qual has estat elegida presidenta. No és raonable confiar amb les propostes polítiques que no vinguin avalades per un mínim, i subratllo el mínim, de testimoniatge personal, perquè en realitat i és ben sabut, hom acaba actuant d’acord amb allò que viu, més que amb allò que diu.

Per això resulta interessant l’exercici que ha fet el sector de premsa italiana favorable al govern de Prodi de posar de relleu que els dirigents de l’oposició, Fini, Berlusconi, són persones que han acumulat avatars matrimonials, separacions i divorcis i fills amb diferents dones, mentre que els dirigents del govern,començant per en Prodi, els ex dirigents comunistes D’Alema i Fassino, líders dels Demòcrates de l’Esquerra, lògicament el dirigent del partit d’inspiració cristiana, “La margarita”, Francesco Ruteli, i el mateix Fausto Bertinotti, de Refundació Comunista, presenten unes credencials matrimonials impecables amb unions estables d’àmplia durada.

Tot això ve a tomb pel debat sobre la minsa llei italiana anomenada sobre Unions de Convivència que, amb propietat, ni tan sols pot denominar-se de parelles de fet, perquè només regula els drets individuals. El centre dreta que defensa el matrimoni té alguns líders que no l’avalen amb la seva trajectòria personal. Aquest és el missatge que ens envia la informació.

I és que el currículum també hauria de servir per a la vida política, i és lògic que incorpori informacions que no pertanyen només a l’àmbit del privat com el fet d’estar matrimoniat, aparellat, tenir fills.

De totes maneres un interrogants plana sobre aquest últim punt: Quins judicis es farien si aquest examen matrimonial del centre esquerra al centre dreta es produís a la inversa? Per exemple: si ens preguntéssim en l’actual govern espanyol, quines persones estan casades i quines no, quines viuen en parelles de fet, quants fills tenen?

Fins i tot en el nostre cas una dada bàsica, que hauria de ser pública, al menys entre els governants, si hom es heterosexual o homosexual. Es absurd que un estat que té una legislació única en el món pel que fa al matrimoni i adopció per part dels homosexuals, continuï sent tabú que els polítics que ens governen declarin obertament la seva tendència, mentre que en països on la legislació ha rebutjat de ple aquella possibilitat matrimonial, com França o Alemanya, tingui els alcaldes de les respectives capitals que ho manifesten sense cap tipus de complexa.

Un govern com l’espanyol que s’ha especialitzat en legislar matèries mes pròpies del Dret Consuetudinari i poc adients per la conjuntura legislativa, relacionades amb el matrimoni, la descendència, la filiació, la pàtria potestat, la tutela, la maternitat i la paternitat, la naturalesa i origen de la vida, i un llarg etc, i que manté els ajuts a la família per darrera de Grècia i Portugal en termes de percentatge sobre el PIB, i legisla vetant la conciliació quan hi ha conflicte en la parella, fa absolutament necessari que ens informin amb transparència sobre la seva vida, sobre el seu caràcter homo o heterosexual, la seva condició civil i la seva descendència.

En definitiva, com en Zerolo, reclamo que els nostres governants surtin de l’armari, per constatar si les lleis fetes responen sobre tot a l’estil de vida de qui ens governa.

Hazte socio

También te puede gustar