Ensenyament Concertat. L’aplicació d’un dret constitucional

concertada

Cal dir-ho alt i clar, l’ensenyament concertat no és un “privilegi”, ni una “subvenció” com la que, per exemple, reben els partits polítics i sindicats, sinó que respon a l’aplicació d’un dret constitucional, concretament el que estableix l’article 27, que entre altres coses deixa clar:

  • La llibertat d’ensenyament (27.1) que, per tant, no pot ser un monopoli o una exclusiva de l’estat
  • El ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals. (27.2) Que racionalment ha d’incloure per qui ho desitgi la dimensió religiosa, moral i ètica com a component d’aquell desenvolupament
  • El dret garantit per l’estat dels pares al fet que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions (27.3)
  • La naturalesa obligatòria i gratuït de l’ensenyament bàsic (27.4) Gratuït, que en cap cas és sinònim de públic, ni porta aparellada tal condició.
  • La llibertat de les persones físiques i jurídiques per crear centres docents dins del respecte als principis constitucionals (27. 6)

D’aquest cos constitucional sorgeix el concert, que és una forma imperfecta d’aplicar-ho, perquè en ell no es compleix el principi de gratuïtat, ja que el concert estableix una prestació econòmica molt inferior al cost de la plaça escolar, ni l’estat garanteix en una mesura suficient el dret a l’educació moral i religiosa dels fills, perquè s’ha immiscuït en el seu adoctrinament -n’hi ha prou amb recordar la finida assignatura d’Educació per a la Ciutadania- i per què a l’escola pública abunda l’adoctrinament ideològic, sobretot de la mà de la doctrina de gènere i l’exclusió cultural del fet cristià.

El que succeeix ara en diverses autonomies, Andalusia, Catalunya i, de manera especial, la Comunitat Valenciana, que cada vegada s’assembla més a un banc de proves per a un projecte estatal, mostra la falta de respecte pràctic pels drets constitucionals. Es proclamen “nous drets”, alguns perfectament dubtosos, i s’erosionen drets bàsics constitucionals. Aquest és un camí el dany del qual amb ser gran va molt més allà de l’ensenyament concertat, perquè afecta a la llibertat, d’una banda, i a la família en allò que és nuclear: qui decideix l’educació dels fills, els partits polítics, a través de l’estat, o els propis pares?

En aquest sentit, la defensa de l’escola concertada també ha d’anar molt més allà per convertir-se en promoció d’un nou model educatiu per a tots. Molt millor en la seva qualitat, més equitatiu socialment i més respectuós amb la interpretació dels principis constitucionals. I també ha d’anar més enllà, reclamant la llibertat d’expressar-se, ensenyar i creure, i assegurar i procurar els mitjans per a això, perquè siguin les famílies la instància bàsica de l’educació.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>