Eutanàsia i transhumanisme

L’escenari és aquest: països en plena decadència demogràfica, en els quals es combina una baixa natalitat i un augment continuat de l’esperança de vida, amb el consegüent creixement dels majors de 75 anys, la qual cosa determina un major augment de la despesa soci sanitària, malalts crònics, persones dependents i una major prevalença de malalties d’invalidació absoluta, com la demència senil. Simultàniament creix el nombre de persones que viuen soles. Això augmenta la seva vulnerabilitat en qualsevol període de la seva vida, els fa més dependents de la seva renda o de l’estat, una circumstància que creix i creix amb l’edat. La productivitat s’incrementa poc, malgrat el continuat procés d’innovació tècnica. En aquest actual canvi, almenys fins ara, el progrés tècnic manca d’una traducció mesurable en termes de productivitat. No solament això, s’han iniciat dos processos que anuncien temps complicats. Un, anuncia la liquidació massiva de determinats llocs de treball a causa de la robotització i la generalització de determinats processos informàtics -els programes experts, per exemple- i noves tecnologies, com la impressió en 3D. Un altre, l’estranyament denominada “economia col·laborativa”, que substitueix professions reglades -conduir un cotxe, per exemple- en treball desregulat combinat amb aplicacions de mòbil que s’encarreguen d’organitzar el mercat, i quins propietaris són els que es porten el gat a l’aigua amb la seva intermediació. El fet que s’utilitzi alguna cosa “chachi piruli”, com una apps, i es parli de “llibertat”, no lleva que sigui una punyetera intermediació en la qual el negoci és de l’intermediari, i la “llibertat” laboral, el somni perpetu dels liberals, es transforma en ocasions en el malson dels treballadors.

I última nota de l’escenari: un estat endeutat amb dificultats per invertir més i augmentar la despesa pública -encara que la idea que a major despesa d’aquest tipus, millor, és quelcom desgavellat si no s’atén en què es gasta- al mateix temps que l’estat del benestar està en crisi

En aquest context, va emergint amb habilitat controlada la nova ideologia del transhumanisme. És el nou envit de l’elit cosmopolita (després de la perspectiva de gènere) que promet el Món Feliç, en el qual mitjançant els avançaments científics, ens convertirem en superhumans. Clar que això significarà uns costos extraordinaris que solament estaran a l’abast d’uns pocs. Entre els seus assoliments, anuncien una prolongació extraordinària de la vida, diguem fins als 500 anys o més. Les elits –cadascun dels quals consumeix recursos com 500 habitants d’Àfrica, als qui a més volen convèncer que no tinguin fills per tancar-los en el parany de l’envelliment a llarg termini- volen crear un món de súper-vells en una societat que ja té dificultats que creixeran sense grans reformes, inclosa una revolució moral, per mantenir el seu estat del benestar.

Com creuen que acaba tot això? Doncs per la via per la qual ja discorre Holanda, per la  generalització de l’eutanàsia per a aquells que sofreixin de la “tristesa del viure”, que es correspon amb la gent de menors ingressos. Un grup pressionat a més per les condicions culturals en les quals la sobrevaloració de la joventut i el menyspreu pels majors és una constant. Gent vivint sola, amb pèssimes ocupacions, mal retribuïdes o pensions de misèria, sense sentir com a propi cap projecte col·lectiu perquè viu en una societat desvinculada amb una atmosfera on viure significa consumir, ser jove i marxós. Amb tot això, més l’extensió de la idea que hi ha vides que no es mereixen ser viscudes, quantes persones no decidiran que és millor morir-se?

El corol·lari del transhumanisme en les nostres condicions objectives culturals, socials, econòmiques, morals i espirituals, és la liquidació massiva “d’els de a baix” amb una “mort digna” això sí!

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>