Evangelitzar, unes notes

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol Divendres passat i convidat per la ACdP vaig tenir ocasió de donar una conferència a Santiago de C…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol


Divendres passat i convidat per la ACdP vaig tenir ocasió de donar una conferència a Santiago de Compostel·la sobre la Nova Evangelització. De la reflexió obligada que exigeix
la preparació d’un tema, la sistematització d’experiències, sobretot en aquest cas, van sorgir dos pensaments. Un, que afecta la llibertat de l’ésser humà. L’altre, el de la presència del mal en el món, perquè és evident que el ‘silenci’ de Déu i el mal són dos dels principals adversaris que castiguen la possibilitat de creure. Això per a mi almenys és una evidència. No són els únics obstacles, però si dos d’essencials i, al llarg dels temps, la suau brisa amb què Déu ens parla és difícil de ser percebuda. I el mal que provoca mort, sofriment, injustícies, és una interpel·lació contínua que l’home llança contra Déu.

L’altra reflexió és també una certesa. Si Déu i el bé fossin evidents la fe no seria necessària, però nosaltres no seríem lliures. La llibertat, si és real, implica la possibilitat de triar i això significa que hi ha més d’una opció raonable. Si davant els nostres ulls es desplegarà sempre i només el camí del bé, i si Déu fos present com una realitat equivalent a la que percebem en la nostra vida quotidiana, no hi hauria cap mena de llibertat. En realitat, aquesta és la situació dels àngels, la proximitat i la presència de Déu elimina tota possibilitat de ruptura amb ell. La meravella de la seva grandesa, del seu amor, el seu ésser inefable, omplen tota dimensió i no deixen espai per a qualsevol altra qüestió. Aquest és també el nostre destí final a la vida eterna, però aquesta no ho és, encara que puguem anticipar alguns aspectes d’ella com aquell que percep la llum per una escletxa. Aquesta llum és la fe, i d’aquesta llum vivim en l’esperança. El que es filtra per l’escletxa ens fa confiar en el que hi ha més enllà del mur que ens separa de la llum.

En un altre ordre de coses, crec que la Nova Evangelització, és a dir el portar el testimoni i la paraula, la Bona Nova, als que ja han estat evangelitzats té tres components sobre els quals és útil reflexionar. Un, és la mirada cap als primers cristians i respondre a la pregunta de per què tan pocs van aconseguir arribar a triomfar, perquè uns centenars de jueus van acabar expandint una religió que en temps de Constantí ja era seguida per la majoria de l’Imperi; d’aquí va néixer la decisió d’un general romà que aspirava al poder d’acabar amb la discriminació que patien els cristians.

La segona reflexió és cap a un mateix. També el testimoni personal, la credibilitat, és un factor que ajuda o dissuadeix a evangelitzar i per tant a fer créixer la llavor de la fe que pot niar en el cor dels homes. Sense testimoni no hi ha possibilitat d’evangelització, i aquest és el repte quotidià que té cada bisbe, cada sacerdot, cada religiós o religiosa, cada laic, quan s’aixeca.

La tercera reflexió fa referència als marcs de referència dins dels quals jutgem les coses i emetem opinions, construïm el nostre criteri. En l’actualitat, aquests marcs són molt contraris al fet religiós. Vivim en la societat de la desvinculació, on la Religió és percebuda com una càrrega o com un perill, és una antiga herència revitalitzada. Per tant, hi ha una tasca convergent però diferent de la d’evangelitzar que és la del projecte cultural i moral. Hem d’aconseguir modificar aquests marcs a través d’un projecte cultural i moral que permeti l’evangelització en millors condicions.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar