Existeix un dret a no ser mare?

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol En el debat sobre l’avortament i davant els arguments del ministre de Justícia dirigits a defensar la mat…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

En el debat sobre l’avortament i davant els arguments del ministre de Justícia dirigits a defensar la maternitat, han aparegut veus, en el camp dels qui defensen la mort del no nascut per lliure decisió de la seva mare, que proclamen un estrany dret a la no maternitat. Evidentment, no existeix tal cosa ni res que s’hi assembli, de la mateixa manera que no existeix el dret, en el sentit estricte del terme, a la maternitat. Per aquest motiu tampoc es produeix en el cas de l’adopció. Recordem-ho una vegada més, no existeix el dret a adoptar. Per contra, qui és posseïdor d’aquests en tota la seva plenitud és l’adoptand, és el nen el subjecte de l’adopció i no els pares. Això, avui dia, en una societat narcisista on fins i tot la paternitat és vista com una forma de autogratificació, de vegades sembla que costa d’entendre.

La dona, com l’home, ha d’assumir la conseqüència dels seus actes, i un dels més delicats és aquell que està vinculat amb la possibilitat d’engendrar, que no es produeix per generació espontània sinó com a conseqüència d’un acte sexual previ. La dona ha de vetllar, d’acord amb els seus principis i creences, perquè la relació sexual no doni lloc a un fill si aquest no és el seu propòsit, o bé s’ha d’abstenir de tota relació d’aquesta índole. Aquesta segona afirmació, en el marc d’una societat hipersexualitzada com la nostra, provoca escàndol, però és una conseqüència de l’afirmació fonamental de que no existeix el dret a no ser mare. Si com a resultat de l’acte sexual es produeix la maternitat, com en tots els altres casos, encara que no sigui volguda, ha d’assumir les conseqüències. Qui provoca un accident de trànsit no ho fa, generalment, com un acte deliberat, però assumeix els resultats negatius que el mateix li pugui comportar. Doncs amb molt més motiu s’han d’assumir davant el fet de generar una nova vida. L’error de fons ha radicat a eximir l’home de tota responsabilitat, ja que això permetia una via més fàcil a l’avortament, en aparença. A la pràctica, ha acabat funcionant en sentit oposat, l’home, deslligat de tot compromís, en una societat que estimula precisament aquesta característica, la societat de la desvinculació, el que fa en molts casos és pressionar a la dona perquè avorti, sabent que ell no suportarà mai les conseqüències que pugui produir una acció traumàtica d’aquest tipus.

La dona té uns drets, clar que sí, i estan enunciats, té dret a la dignitat de la seva persona, i a la salut, i aquests han de ser protegits, però tenir un fill no és contrari a cap dignitat. Alhora, el no nascut, l’ésser humà engendrat, si que és un clar portador de drets. La nostra societat, en un absurd que és difícil d’entendre, nega el dret a néixer, és a dir l’origen de la vida, però tot i això el fetus i l’embrió compten cada vegada més en la jurisprudència amb proteccions específiques. I això és lògic, perquè si no es produeixen brutals contradiccions, com el fet que els ous d’una espècie d’au protegida tinguin un nivell de garanties molt superiors a un fetus humà. La societat que ha estat capaç d’instal·lar un marc legal d’aquest tipus és que ha perdut absolutament el nord. El nostre esforç ha de consistir en aconseguir que el recuperi.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar