Felicitació necessària la diputada Beatriz Escudero

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol La intervenció de la diputada del PP Beatriz Escudero al Congrés dels Diputats i en relació …

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

La intervenció de la diputada del PP Beatriz Escudero al Congrés dels Diputats i en relació a l’avortament mereix un subratllat especial perquè és una de les ocasions en què un representant al Parlament parla en termes clars i concrets. I, a més, ho fa cenyint-se a factors fonamentals. La potència de les seves raons és proporcional a les reaccions que va provocar a la Cambra. En realitat, hi ha temes sobre els quals encara pesa la llosa del políticament correcte, on veritat i mentida jeuen en una confusió caòtica, i quan apareix algú com Beatriz Escudero, disposada a delimitar l’un de l’altre, provoca irades reaccions; també fortes adhesions, simplement per falta de costum.

Desitjo presentar breument quatre punts de la seva intervenció que van despertar a la bancada socialista i d’Esquerra Unida forts i sonores reaccions de protesta, que defineixen molt bé el que és una determinada mentalitat política al voltant d’un tema tan important com la vida.

Una de les afirmacions que va realitzar Beatriz Escudero va ser que el no nascut és un ésser humà amb identitat pròpia. Afirmar això, pel que es veu per al PSOE, és molt greu, és una provocació. A aquest nivell de degradació de la raó hem arribat. Perquè, si l’embrió, el fetus, no és un ésser humà, llavors que és? Si la naturalesa de la condició de l’espècie es defineix pel seu ADN, igual que la seva individualitat, si busquem l’ADN d’un embrió el que ens dirà és exactament el que va afirmar la diputada Escudero: que es tracta d’un ésser humà únic i irrepetible. I que, com a tal, és subjecte de dignitat i protecció. Negar això és una bestialitat, tant que fins i tot en l’àmbit jurídic hi ha afirmacions rotundes en sentit contrari. Els que criden contra aquesta afirmació, criden contra la sentència del Tribunal Constitucional de 1985 en relació al tema de l’avortament, i criden contra la molt més recent sentència, de novembre de l’any passat, del Tribunal Europeu de Justícia, que va establir la protecció de l’embrió precisament per la seva naturalesa humana.

Va fer molt bé la diputada Escudero quan els va retreure que aquesta fòbia que tenen contra el no nascut, perquè d’això es tracta si veiem les seves reaccions a la seu parlamentària, es torna en preocupació per defensar els embrions dels cefalòpodes i dels mamífers, al recordar-los que el 17 d’abril van votar a favor de la seva defensa. El que deia abans, es tracta d’una irracionalitat brutal. Es pot defensar l’avortament per diverses raons, però cap pot basar-se en negar la condició d’ésser humà al no nascut. Naturalment, ho fan per un temor polític. Pensen que si es reconeix la realitat les posicions favorables a l’avortament disminuiran o almenys es tornaran molt més reflexives. Aquesta és una forma espúria de fer política perquè no es busca el bé sinó senzillament afavorir allò que a mi m’interessa. És el tipus d’enfocament que ens condueix al desastre.

Una segona qüestió és que també van protestar molt quan els va ser recordada altra evidència, que els que tenim memòria ho sabem bé i per als que no la tenen estan les hemeroteques, que és que van fer la llei de 2010, la qual ara regeix l’avortament, contra tots. No estava en el seu programa electoral. No va formar part de cap dels compromisos que van adquirir en la campanya. Va ser una llei que contradeia frontalment la consideració de bé jurídic protegit de l’embrió de la sentència del Tribunal Constitucional i es va fer malgrat un informe en contra del Consell d’Estat. Què de dolent té recordar tot això? Si en el seu moment van decidir passar-se pel forro totes aquestes qüestions, el lògic és que ara ho assumeixin i, si escau expliquin per què van obrar així. El que queda fora de lloc és que intentin fer callar amb els crits el recordatori d’aquests fets.

Un tercer raonament és l’afirmació que l’avortament és un drama per a qualsevol dona i per conseqüència no pot ser considerat un factor de progrés. L’avortament representa un trauma perquè significa trencar en sec un procés natural que s’ha iniciat al si de la dona. D’aquí la síndrome post avortament àmpliament generalitzat, que pot oscil·lar des de conseqüències molt greus a lleus, però que la majoria de dones pateixen i que no és atès perquè els mateixos avortistes consideren que és més important mantenir en secret, en la foscor, aquesta qüestió . Una vegada més obren no a favor del bé sinó en defensa dels seus estrictes interessos polítics que en aquest cas coincideixen plenament amb el mal. Si un acte és dramàtic no pot ser mai considerat un progrés. L’avortament, fins i tot per als que el defensen, hauria de ser sempre un fracàs. De fet, fins i tot implícitament ja ho reconeixen quan plantegen que tots els mecanismes de prevenció és per evitar avortaments. D’una banda, assumeixen que no és bo, però d’altra el qualifiquen com un avanç social. La contradicció és flagrant i és bo que tota una diputada ho assenyali.

Finalment, va despertar també un eixam de veus què la diputada recordés una dada estadística, la qual cosa ja té bemolls, fins l’estadística li sembla perillosa al PSOE. Només cal mirar les dades que cada any publica el Ministeri de Sanitat per constatar l’afirmació que les que més avorten són les que menys formació tenen. Les assalariades i les que treballen per compte d’un altre també avorten més, el que pot permetre induir la conclusió que hi ha una pressió laboral en aquest sentit, cosa que també va apuntar Beatriz Escudero. Aprofundir en aquestes qüestions és defensar a la dona, però als quals van cridar contra la diputada del PP això no els importa, l’únic que els importa és fer d’un mal, l’avortament, la seva bandera. Ells sabran per què, perquè fins ara a més de cridar poques raons han sabut esgrimir.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar