Feminicidis 2016. Una dada, massa interrogants

L’any s’ha tancat a Espanya amb una disminució important dels homicidis de dones per part de les seves parelles. De fet, és una de les millors xifres en molt temps, però simultàniament brillen per la seva absència les anàlisis de les dades que ajudin a conèixer les causes del succeït. Amb aquest bagatge és difícil desenvolupar mesures adequades. Tot el mantra de la lluita contra el feminicidi se centra en la repressió, de manera que se celebra com un èxit l’augment de denúncies per actes violents a càrrec de la parella.

I és que Espanya més que combatre aquest tipus de violència el que dóna és una bandera ideològica que comença ja amb el nom, que és tota una declaració de principis. El que al món, i amb escasses excepcions, es denomina violència contra la dona, aquí es diu “violència de gènere”, la qual cosa significa situar-se d’entrada en una ideologia política molt concreta, la perspectiva de gènere. Però clar, des d’un a priori ideològic malament s’estudia la realitat que requereix de l’objectivitat científica en el tractament de les dades. Espanya és un dels països que més recursos destina a aquest àmbit, la qual cosa contrasta amb la nuesa amb què aborda altres violències, com contra menors i ancians, però malgrat això contrasta l’escassetat, mediocritat, amb honroses excepcions, i biaix ideològic dels estudis sobre aquest problema. Un exemple del que sí hauria de ser, pel bon tractament de les dades, ho poden trobar a una anàlisi sobre la violència contra la dona a Perú. Hi ha molts més en llengua espanyola, però gairebé cap es refereix a Espanya. És com si no existís interès en l’anàlisi de les causes concretes que afavoreixen els feminicidis, perquè es prefereix l’eslògan del gènere i la seva llei: l’home, estructuralment pel fet de ser-ho, és el culpable. No existeixen aprenentatges, entorns, condicions objectives que ho facilitin, res d’això. Tot home és un assassí en potència. I això, a més de no ser veritat, és destructiu per a la societat i per a una relació tan vital com és la de parella.

De l’anàlisi de les dades mundials, es dedueixen uns perfils clars: les causes tenen un profund fonament cultural; per exemple, els països europeus catòlics, com Itàlia i Irlanda, presenten xifres molt més baixes que la resta, i aquesta pauta a nivell macro, es compleix en l’àmbit de la parella, atès que les dones catòliques practicants denoten una prevalença molt menor que aquelles que són agnòstiques i atees. Una altra constant universal sembla ser la família, i això és molt visible a Espanya i a Amèrica Llatina. Els homes casats incorren molt menys en la violència que els que viuen amb un altre tipus de vincle, parella de fet, cohabitació, single. I en el rerefons apareix el tipus de relació home-dona. Com afirmen Fernando Plego en Famílies i benestar en societats democràtiques. El debat cultural del segle XXI. (2012), o des d’una altra perspectiva no quantitativa, Castella, en Persona femenina, persona masculina. (1996), no es pot comprendre la violència contra la dona deslligada de la relació que manté amb l’home, considerant ambdues com a variables independents entre si, perquè això no respon a la realitat de la parella, basada en una interacció, sinó que és necessari una anàlisi i diagnòstic a partir de la relació. Aquesta evidència redueix per si sola al no-res la interpretació a través de l’enfocament de gènere.

Es tracta d’abordar el problema de la violència contra la dona partint de l’entitat que configuren tots dos, és a dir des de la perspectiva de família, de manera que es consideri l’home com un subjecte integrat a relacions socials que el constitueixen, així com a la dona. Continuar veient la qüestió com un problema del mascle, solament serveix per criminalitzar a tots els homes i evitar mesures eficaces per protegir a la dona

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>