Feminisme Jove i perspectiva de gènere

El feminisme jove, (vegeu un exemple en el text de la periodista de La Vanguardia, Cristina Sen, de 29 Gener 2017, Feminisme per a totes) és una aplicació específica estratègica de la perspectiva de gènere. De fet, no hi ha avui cap altre feminisme que el que es mou dins d’aquell marc de referència.

Les seves característiques fonamentals són:

  • La qüestió no és la distribució del poder entre homes i dones, sinó com assolir al Poder amb majúscules. Fa notori, per tant, el que era una pretensió revestida de dissimulació: es tracta d’una ideologia política que, com les altres, aspira simplement a manar.
  • La finalitat d’aquesta política és liquidar allò que anomenen binarisme home/dona, per considerar el gènere com un continu, cosa que s’ha de fer des de les institucions públiques, en les quals ja s’està present. Són els grups LGBTI, etc, i de feminisme de gènere
  • Es tracta, per tant, com a confessió explícita, de liquidar la naturalesa humana en allò que té d’essencial: la seva condició femenina i masculina.
  • Es presenta a si mateix com mordaç –que, traduït vol dir amb dret a l’insult-, despreocupat i festiu, com expressa un dels seus últims símbols, que defineixen amb valor universal. Una gorra rosa amb orelles de gat, el pussyhat, emprat en les manifestacions contra Trump, i que vol expressar el doble sentit de pussy (cony) i la misogínia de Trump. Aquest ús abundós d’expressions que els hi semblen “fortes” (Sacad el rosario de nuestros ovarios, No es país para coños ,el llibre de la periodista Lopez Varela, putas) revela un interessant paral·lelisme de llenguatge amb el masclisme més cavernari. Amb una diferència gens menor: allò que entre els homes era vist com un llenguatge de gent poc educada, és conreat per periodistes i universitàries que fan ostentació de titulacions i càrrecs.
  • Reivindiquen la sororitat, com expressió substitutiva de fraternitat, reduint així l’expressió il·lustrada, símbol de la Revolució Francesa, a una consigna masclista, perquè, segons la seva interpretació del llenguatge, només pertoca als homes.
  • Accentuen la dimensió lliberal de la igualtat marginant tota anàlisi de les causes lligades a les relacions de producció. Per a aquesta visió, desigualtat significa no invertir prou en cases d’acollida per a dones maltractades, que no es subvencionin tots els estudis de gènere, que es pugui limitar la llibertat d’avortar en consideració a l’ésser humà no nascut, la visualització dels col·lectius LGTBI, etc…
  • Manté com a vaixell insígnia de la seva estratègia, la violència masclista, que es continua presentant també en el marc del nostre país com un fet estructural, sense atendre a les causes que la fomenten: ruptura de les relacions, prostitució i pornografia, com a fenòmens que cosifiquen la dona, educació que ha abandonat el respecte per la dignitat humana, i el més específic per la condició femenina, substituïts per una dialèctica de lluita de classes, el sistema de creences de la parella. En realitat no es cerca tant reduir la violència com aconseguir la màxima publicitat de la mateixa per fonamentar el caràcter estructural de la violència de la societat patriarcal
  • Aquest feminisme de gènere, que es presenta com jove, afegeix noves i inassimilables contradiccions a aquesta ideologia. Per una banda, proclama que la liquidació del binarisme no ha de ser solament objecte del debat teòric, sinó que ha d’experimentar-se en el propi cos, en la pròpia sexualitat, la qual cosa constitueix una orientació absolutament basada en la subjectivitat. Per altra banda, en un intent de mantenir l’etiqueta d’esquerres, la concentració de la perspectiva de gènere en allò que és més personal, el propi cos i la sexualitat, perquè entén, encertadament, que aquesta és una visió lliberal que ha abandonat la dimensió estructural, reconeixent així la crítica al que ha estat un factor d’emmascarament de les causes de la desigualtat social. Ara cal passar, afirma, a la lluita contra les grans estructures d’estat, però, aquesta idea segueix sense contemplar la seva dimensió econòmica, la del modus i relacions de producció, que només tenen interès en quant afecten a dones, immigrants, precàries. D’aquesta manera suprimeix la causa econòmica del conflicte social, que integra a dones i homes per igual, i la dissimula sota una qüestió de gènere.
  • No és l’única gran contradicció. Vella o jove, aquesta ideologia de gènere segueix incapaç de concloure l’evidència que la prostitució és una fórmula mercantilitzada de violència a gran escala contra la dona, que, a més promou una visió de la dona procliu a violentar-la. Aquesta realitat que va ser la causa fonamental de la prohibició de la prostitució a Suècia, segueix sense ser acceptada. Líders del que es presenta com la nova esquerra, com Ada Colau, defensen la regulació de la prostitució.
  • Una cosa semblant succeeix amb un altre tràfec mercantil, el dels ventres de lloguer. En aquest cas, la contradicció neix en bona mesura pel fet que el grup de la ideologia de gènere de gais, no accepta, que aquella possibilitat pugui ser censurada.
Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>