Feminisme, pornografia i prostitució

pornografía

Ho concreto d’entrada: em refereixo al feminisme polític que bàsicament s’inspira en la ideologia de gènere, i busca aplicar-la a través dels poders públics, estat, antinòmies i poders locals. Per a aquest feminisme la pornografia no és objecte d’atenció, tot i que sempre camina a la caça i captura de masclismes reals o imaginaris: hostesses en els lliuraments de premis, publicitat sexista, fins i tot censuren lletres de cançons i exigeixen el boicot de les administracions perquè no siguin usades en activitats subvencionades. La censura és general i desaforada en tot. Però hi ha una excepció enorme, grandiosa, que és masclisme obsessiu en estat pur, sobre la qual mai no han dit res: la pornografia, és a dir, aquella pràctica que mostra activitats sexuals de tipus explícit amb l’objectiu de despertar en l’espectador o lector excitació i estimulació sexual. La seva etimologia ajuda a precisar més. Ve del grec pornē, cortesana o prostituta, i del sufix “grafia” del grec graphe, que significa descriure. I és que la pornografia té com a objecte la dona (amb excepció de la dirigida als homosexuals). No existeix un mercat on l’objecte sigui l’home. La dona és cosificada sota formes diferents per excitar sexualment l’home. Es construeix així un imaginari basat en la desigualtat, l’explotació, el càstig, segons sigui la variant preferida del consumidor. Les xarxes socials han elevat a l’enèsima potència la disponibilitat de material, la seva cruesa i violència, i la impunitat de l’usuari, imaginària és clar perquè les seves aventures queden més registrades que quan acudia a comprar la seva revisteta o novel·la porno. Els grans germans de la xarxa ja saben més dels seus gustos que ell mateix.

El fet que sigui una pràctica orientada als homes no és res més que una de les diverses diferències que dins de la unitat humana existeixen entre el seu sexe masculí i femení. L’home processa la informació -l’estímul sexual- de forma diferent a la dona. D’aquí que, en les seves relacions, perquè siguin satisfactòries hagin d’acoblar-se partint de ritmes diferents, i ser menys directes i instintius que els que l’home tendiria a seguir guiat solament pel seu impuls.

El processament masculí és menys afectiu, més primàriament biològic, més fàcil d’excitar amb quatre imatges. La dona requereix un abordatge del tema més sensual, menys primari, i més eròtic que pornogràfic. La novel·la d’èxit entre moltes dones “Cinquanta ombres de Grey” explicita el tipus de material que els pot interessar a aquelles que els complau aquest tipus de satisfacció, i que té poc a veure amb el material XXX que constitueix, juntament amb les prostitucions, els grans mercats on l’home és pràcticament l’únic client, i que semblen tenir un creixement il·limitat. Mai es troba el punt de saturació, ni límits d’edat -cada vegada són més joves els consumidors-, ni de cultures.

Però la pornografia construeix una forma molt determinada de mirar la dona, qui progressivament deixa de ser una persona per convertir-se en un objecte portador -diguem-ho amb elegància- de caràcters sexuals secundaris. Els comentaris masclistes sobre la dona expressen mentalitats educades en la pornografia, els adolescents desperten la seva sexualitat amb ella i per tant es “formen” en el masclisme. Llavors, per què el feminisme polític mai ha aixecat la bandera contra ella? No solament això, sinó que líders, com Ada Colau, que proclama 30 vegades per segon la seva condició de feminista, l’acull i la protegeix, la bressola al seu govern municipal. Es vol una contradicció major: anuncis publicitaris, sí, hostesses, també, però pornografia, no, ah, això no.

Les organitzacions feministes han d’explicar les raons d’aquesta rara tolerància amb el major negoci del món, i l’intel·lectual orgànic (això d’intel·lectual és una nota poètica) que alimenta el pitjor dels masclismes. Si es vol atallar de debò comenci’s per aquí, tret que el “masclisme” en realitat sigui per al feminisme polític un artifici del seu conflicte interminable per aconseguir més i més poder i un instrument més per justificar la seva guerra contra els homes.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>