Fernando Savater i la seva idea de Déu

Fernando Savater ha escrit un llibre sobre la seva idea de Déu. El seu propòsit és en principi lloable, si no fos perquè “la seva” idea té la pretensi…

Forum Libertas

Fernando Savater ha escrit un llibre sobre la seva idea de Déu. El seu propòsit és en principi lloable, si no fos perquè “la seva” idea té la pretensió de presentar-se com “la idea” i a partir d’aquí deduir una sèrie de tòpics comuns sobre els riscos de les religions monoteistes.

Estem davant un treball superficial, amb alguns centelleigs d’agudesa que no compensen l’empassar-se tot el llibre. La primera conclusió és que si algú tenia curiositat pel mateix pot dedicar el seu temps a crítics de major substància.

Però la qüestió és important. La humanitat sempre s’ha mogut en una dialèctica de difícil resolució. D’una banda la inconmensurabilitat de Déu, la seva condició d’inefable, i per una altra la tendència innata del ser humà a intentar definir-lo, això és, posar-li límits. Ambdues possibilitats són incompatibles en gran mesura. D’aquesta dialèctica difícilment neix una síntesi, almenys des de la raó… excepte en les coordenades que dibuixa el Cristianisme.

I això és precisament un dels grans forats negres de la lògica de Savater. Sembla mentida que un home inserit en una cultura cristiana ignori el paper de Jesucrist en relació a la imatge de Déu.

D’una banda el Cristianisme coincideix amb el Judaisme en el sentit que no és possible “veure” a Déu; pensar-lo en la seva plenitud. Aquesta evidència la reitera Jesucrist quan diu que ningú ha vist al Pare excepte Ell. Però que qui li veu A Ell, veu al Pare.

L’única forma humana de forjar-nos una idea de Déu és a través de la figura de Jesucrist. Llavors sí trobem una realitat no solament pensable sinó sensible a les nostres capacitats. Avui en ple segle XXI una persona no pot tractar de Déu sense partir de la referència de Jesucrist. No fer-ho així és prescindir de 2.000 anys d’història que han canviat radicalment el món.

Clar que quedaria altre camí però aquest és encara més difícil per a la condició intel·lectual. El de l’obertura al Misteri, alguna cosa solament possible a través de l’aprofundiment de la humilitat. Sense humilitat intel·lectual, el camí dels místics, l’obertura al Misteri, no és possible.

La revelació cristiana significa no solament l’aportar la notícia de la vida bona i de l’eternitat amb Déu, sinó també posar a Déu a l’abast de tots en el seguiment a una persona, en el seguiment a Jesucrist.

Hazte socio

También te puede gustar