I s’estranyen que guanyi Podem!

Les prediccions electorals assenyalen temps regirat pel possible sorpasso de Podem a l’històric PSOE, i que el PP, malgrat la campanya de polarització, no aconsegueixi assegurar la primera posició amb un avantatge més clar. Les raons són moltes i reiterades. Corrupció, partits autistes davant les necessitats reals dels ciutadans són algunes de les més evidents. Però hi ha una que crec que destaca, no està resolta i segueix sent subvalorada. Es tracta de l’aprofundiment de la injustícia social que la crisi econòmica ha exasperat. Aprofundiment vol dir que els efectes de desigualtat i pobresa no reverteixen en termes reals sinó que es perllonguen, fins i tot en sectors, s’aprofundeixen tot i que la renda hagi deixat de caure i s’estigui creant ocupació.

Dues situacions concretes exemplifiquen l’escenari. Un molt recent estudi de Fedea, “Observatori sobre el repartiment d’ingrés entre les llars espanyoles”, mostra la injustícia absurda de la situació. El treball determina la càrrega total d’impostos sobre cada llar, per tant, també l’IVA i els altres indirectes, així com la quota a la seguretat social. El resultat és que solament l’últim quintil, l’1% de la població amb majors ingressos que guanyen entre 133.721 i 438.728€ per llar i any, supera amb un 33,1% d’impostos sobre la seva renda bruta al quintil inferior, el 20% que menys guanyen, que paguen el 28,21% dels seus ingressos. Això és el que se’ls evapora als qui posseeixen una renda bruta inferior als 11.584, que paguen un 28,21% pràcticament el mateix que el segon grup de major renda, el quintil 91-99 que comprèn l’interval dels 62.133€ als 133.721€, que paguen el 29,92.

Els que menys ingressen són qui més paguen

Una llar amb uns ingressos de 10.000 euros es queda amb poc més de 7.000 com a renda disponible, mentre que un altre amb 200.000, tot i que paga una tercera part, segueix disposant de 133.333 que li manté en la petita cúspide de la gent amb majors ingressos.

Això és així perquè l’IVA actua com un impost regressiu, i també, segons l’estudi, per la perjudicial -per a ells- forma de tributació dels autònoms, i perquè les cotitzacions socials es comporten com lleugerament regressives. Aquesta és la manera com la institució fiscal aprofundeix en la desigualtat i la pobresa, i és també una qüestió abordada pels partits polítics. La lògica seria aquesta: menys promeses de subvencions, que, en definitiva, és el fracassat “model andalús”, i una millor redistribució dels impostos per a les rendes inferiors. És necessari un ple replantejament fiscal que corregeixi els efectes de l’IVA; sigui un model d’impost negatiu sobre la renda, sigui una altra solució

La segona dada concreta que explica el desviament electoral: és evident que el turisme i la hostaleria no solament contracten a molta gent, sinó que es troben en plena expansió i les seves expectatives són molt bones, entre altres raons perquè els competidors del sud del mediterrani, Grècia, Turquia, estan fora de joc. Doncs bé, les últimes dades interanuals assenyalen que els salaris en tots dos sectors no solament no han crescut en els últims 12 mesos, sinó que han retrocedit prop d’un 1,5%, i per al conjunt ha crescut solament un pobre 0,7%. Bé està la contenció salarial, però no a costa d’ofegar la gent que té determinats oficis, perquè a més venim d’un llarg període de devaluació exterior a expenses precisament de les retribucions dels treballadors. Si vostè estigués en aquestes situacions, baixos ingressos, o bé fos autònom o l’haguessin contractat per a la temporada turística amb un sou mini mileurista, o treballés en un hotel en una empresa externa, el famosos outsourcing que esgota sense parar, a qui votaria?

Catalunya, en altres temps feu de CiU, veurà previsiblement com aquesta força se situa en els últims llocs, potser l’últim a la província de Barcelona, mentre l’aliança de Podem i el grup d’Ada Colau, que ni tan sols és un partit, arrasa. Per què? Perquè s’han posicionat amb una fórmula molt senzilla: justícia social+ Consulta+ ser creïbles.

Clar que la solució de Podem no és tal solució. Pensar solament a redistribuir sense abordar amb realisme els problemes sobre la capacitat de produir béns i serveis d’aquest país, i que arrenca en l’educació, és ficar-nos en un altre atzucac.  Però, almenys des del punt de vista moral, han situat la justícia social en primer terme des de sempre, i posseeixen una certa credibilitat davant els necessitats. La cosa està tan malament que massa gent en té prou amb això.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>