Ideologia de Gènere, augment de la desigualtat i afebliment de l’estat del benestar

Aquesta contradicció es fa palesa avui en termes quantitatius que afecten la capacitat de creixement econòmic i de manteniment de l’estat del benestar. La societat desvinculada i el seu estadi superior ideològic, la doctrina Gender, és generadora de costos socials creixents que posseeixen fortes externalitats negatives, que donen lloc a costos de transacció, públics i privats, i costos d’oportunitat, que erosionen les taxes de creixement i dificulten la sostenibilitat del sistema públic de benestar. Aquest impacte és més gran en la mesura que ho és el sistema de benestar, perquè es produeix una “socialització” dels costos. Per tant, l’ impacte negatiu de la doctrina Gender és més gran a Europa que als Estats Units.

La capacitat d’afrontar aquest augment dels costos socials a llarg termini depèn de la productivitat de cada societat. Com més productiva és, més alegries Gender es pot permetre.  Aquesta doctrina i la cultura de la desvinculació són relativament recents i per tant, els seus efectes s’estan produint sobretot en aquest segle. D’altra banda, les productivitats eren molt elevades al llarg de la segona meitat del segle XX i per tant, era fàcil integrar els seus efectes. Però, progressivament els marges per assumir-los es van esgotant en la mesura que el creixement de la Renda Nacional a llarg termini es fa somnolenta, essent una de les seves causes l’envelliment de la població, sobretot a causa de la manca de naixements, més que per l’augment de l’esperança de vida, que només explica una tercera part del creixement de la taxa d’envelliment. I precisament la manca de natalitat, una taxa de fertilitat nítidament per sota de 2,1 fills per dona en edat fèrtil,  és una característica de la societat desvinculada que molts països intenten compensar amb èxit com França, o sense ell, com Alemanya, amb una forta despesa pública. El progressiu envelliment determina una mitjana d’edat de la població més gran, i això comporta també una reducció de la productivitat.

Una baixa taxa de creixement i natalitat dóna peu a dues conseqüències. Una és l’augment de la desigualtat; l’altra, les restriccions en l’estat del benestar i l’augment de la pressió fiscal, sobretot a càrrec de l’IVA, que a la vegada augmenta la desigualtat. És palès, en el cas d’Espanya i encara més en el de Catalunya, on les rendes del primer quintil registren una  aportació fiscal total més gran que la del segon, tercer i quart amb més ingressos superiors, i resulta només lleugerament inferior al de l’últim quintil, el de les rendes màximes.

D’acord amb la primera i segona llei de capitalisme, seguint a Piketty, la participació de les rendes del capital en la renda nacional (α)  és directament proporcional a  la taxa d’estalvi de l’economia (S), i la taxa de retorn del capital o taxa de guany (r), és inversament proporcional al creixement de l’economia (g)  i de la població (n).

La doctrina Gender incideix negativament sobre el creixement per dues vies: la de les diverses afectacions demogràfiques amb repercussió sobre l’economia, i l’augment dels costos públics que afecten l’atribució dels recursos de capital. Un més baix creixement econòmic i demogràfic, equació que descriu l’Europa actual, constitueix una condició objectiva que afavoreix la desigualtat.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>