Joves i adolescents. Algunes claus del problema (i II)

Vaig exposar en el meu bloc anterior situacions que explicaven el perquè tenim un problema de tanta dimensió entre els menors d’edat. Le…

Forum Libertas

Vaig exposar en el meu bloc anterior situacions que explicaven el perquè tenim un problema de tanta dimensió entre els menors d’edat. Les situacions descrites tenen al seu torn una arrel molt més profunda que assenyala els problemes de fons de la nostra societat. Ho resumiré també en uns pocs punts:

1 . S’ha perdut el sentit de la veritat. La seva recerca manca d’importància en la nostra societat. Se supleix per l’adoctrinament de part o, en el millor dels casos per l’acord. Però, veritat i acord no tenen perquè correspondre’s.
2 . Pèrdua del sentit del bé i la justícia. Moltes famílies, l’escola pública, el govern, la cultura imperant, és relativista i, per tant, és incapaç d’impartir criteris sobre el que està bé o malament sobre el que és just o injust. Això, sobretot en la fase de la infantesa, és determinant, perquè la bona educació a edats tan primerenques necessita una clara identificació del que està bé o malament, del que pot o no pot fer-se, sense relativismes.
3 . La irracionalitat. La Il·lustració va pretendre substituir a Déu per la raó, i al final en la postmodernitat ens hem quedat sense Déu i sense raó. La millor constatació és que els joves d’avui dia són més crèduls en superstició i creences falses, que els adults a pesar del seu millor, en terme de titulació formal, educació.
4 . La pèrdua del sentit de la bellesa, o si es vol en termes més amplis, la destrucció de l’estètica que és una dimensió de la filosofia i que segurament ha de tenir relació amb l’apuntat sobre la incapacitat per a distingir entre el bé i el mal.
5 . La no educació en la pròpia tradició cultural. Amb la qual cosa es creen uns falsos cosmopolites que més que pertànyer al món no pertanyen a enlloc. Són éssers desarrelats que manquen de raons per a actuar en un sentit o altre. I això acaba deixant el camp lliure solament a l’impuls del desig més primari
6 . La ruptura o ignorància de les fonts morals i culturals. Guarda relació amb el punt anterior i té el seu origen en la incultura humanística de la nostra societat tecnològica i, sobretot, en els deficients continguts dels plans d’estudi. La persecució de la cultura religiosa a la qual pertanyem per religió ha contribuït d’una forma catastròfica a aquest estat de coses.
7 . El menyspreu per l’educació del caràcter i el foment del bon hàbit, condició necessària per a l’exercici de la virtut
8 . La pèrdua del sentit religiós que aportava tres referents essencials per a la formació de la consciència de cada persona. El sentit de la transcendència que abastava no solament a Déu sinó també la relació amb els altres, considerats com proïsmes, l’existència del jutge interior que una vegada desaparegut és suplert per multitud de normes policies fiscals i jutges exteriors, que manquen d’idèntica eficàcia, i, finalment, la capacitat per a establir els límits de cadascun i dels comportaments. La pèrdua del fet religiós entre els joves està passant una dura factura a la societat.
Hazte socio

También te puede gustar