La COPE de Losantos, amb el matrimoni homosexual

Espanya és el país de les meravelles. Perquè… en quin altre lloc pot succeir que l’emissora de la Conferència Episcopal i en el programa de màxima aud…

Forum Libertas

Espanya és el país de les meravelles. Perquè… en quin altre lloc pot succeir que l’emissora de la Conferència Episcopal i en el programa de màxima audiència del matí es produeixi una decidida defensa del matrimoni homosexual i un atac al Partit Popular –això ja és quotidià en els tres últims mesos- perquè no acaba de decidir-se a apostar per aquesta magna obra de la ideologia de Zapatero, rebutjada per la immensa majoria dels estats del món i pels líders polítics, des d’Obama a Veltroni, passant per Jospin, Schroeder i Blair, per a citar només uns quants del centre esquerra.

Ningú comparteix la idea que la unió matrimonial de persones del mateix sexe sigui positiu i per això s’oposen, excepte Zapatero i ara, durant un temps, el programa matinal que dirigeix Jiménez Losantos.

El mateix dia 19 de juny, quan això es produïa, El Mundo ja havia sortit al carrer amb una rutilant foto de la Presidenta Aguirre envoltada, -se suposa- que de gais i transsexuals, amb un elogiós subtítol: “Aguirre entén a gais i transsexuals”.

Ara resultarà que, segons el programa matinal de la COPE i amb l’ajuda del director d’El Mundo, el gran tema del PP per a guanyar les eleccions són els gais i transsexuals. Sembla mentida que el 2,3% de la població espanyola i el 0,1% de les llars homosexuals, segons les dades oficials, tinguin tal capacitat d’incidència política, amb la dada afegida que no tots ells pensen políticament igual, no tots comparteixen la idea del matrimoni, ni fan de la seva relació sexual l’eix orientador de tota la seva vida, inclosa la política.

En realitat, el que succeeix és que a cavall d’aquest petit hi grup galopen bastants altres coses. Algunes perfectament estructurals com la ideologia de gènere, i altres conjunturals. S’és més o menys liberal, més o menys progre, en funció de si s’accepta o no aquesta cosa tan estranya del matrimoni entre persones del mateix sexe.

El curiós del cas és que això es discuteix en les coordenades espanyoles com si fós el normal a Europa, a Occident, quan succeeix exactament el contrari. És simplement una anomalia o una excepció espanyola juntament amb tres, solament tres països més.

Al final aquesta qüestió s’ha convertit en una arma perillosa, i això ni és desitjable per a la societat ni per als propis afectats, els homosexuals. Molts d’ells, juntament amb persones que no compartim aquesta condició, saben diferenciar perfectament el dret que els assisteix com a persones, a no ser discriminats en raó de la seva situació d’homosexuals, que això signifiqui que han de poder unir-se en matrimoni, una institució necessària per a la societat i la naturalesa de la qual exigeix unes condicions concretes, d’unió entre home i dona, de la mateixa manera que també exigeix que no existeixi consanguinitat en un grau perillós (per a la descendència) o que es requereixi una determinada edat.

Totes aquestes condicions existeixen perquè el matrimoni és la institució que està pensada per a generar la descendència i educar-la. Si no cap de les tres tindria sentit. Si es tractés només d’una unitat de convivència o una relació sexual lliurement acceptada, dos germans podrien unir-se, i podria ser perfectament possible sense necessitat de més qüestions la unió entre un noi de 14 i una dona de 30, perquè el primer a aquesta edat ja disposa legalment de l’emancipació sexual.

Però no és així, tot això està vetat i no per això considerem discriminats als germans o al menor de 14 anys Tot això són evidències raonables, hi ha moltes més i a ForumLibertas les hem tractat.

No tenen res a veure amb els drets ni amb el progrés, més aviat significa tot el contrari: l’arbitrarietat. Per això sorprèn tant que pugui impartir-se una doctrina favorable a la mateixa en un matí de l’emissora de l’Episcopat espanyol.

Hazte socio

También te puede gustar