La crisi institucional espanyola : el Tribunal Constitucional

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol Espanya viu sumida en una greu crisi de resolució incerta en la qual estan compromeses totes les instituc…

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol

Espanya viu sumida en una greu crisi de resolució incerta en la qual estan compromeses totes les institucions de l’Estat sense excepció. El Govern, el Congrés i el Senat, els primers de la fila, però també la Prefectura de l’ Estat com un fet relativament nou i, per tancar el periple, el Tribunal Constitucional, que ve arrossegant, llastat per les dificultats passades en la seva renovació, una fama de parcialitat tremenda. Ni l’Executiu, ni el Legislatiu, ni el poder Judicial en els seus nivells màxims se salven de la crisi, i el fet que l’autoritat moderadora de la Monarquia també hagi patit un poderós desgast deixa molt poc marge a concebre una solució renovadora. Però, segons sembla, des de la política i des de la pròpia Magistratura, la gent es mou inassequible a les percepcions socials. Sembla que només els importa aconseguir el seu.

És el cas del president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos. Ha estat des de l’inici del seu nomenament una persona polèmica per la seva trajectòria anterior. És difícil d’entendre que un jutge que ha militat en un partit polític, que ha col·laborat amb la seva fundació, pugui després presidir aquesta alta instància. No es tracta que això li impedeixi actuar amb objectivitat, es tracta a més que ho sembli, perquè això és el que dota de credibilitat a la vida pública. És impossible entrar a la intimitat del cervell i d’una consciència. Els judicis públics es realitzen sobre els actes externs i, en aquest cas, el actes són moralment incompatibles i fan un gran mal a la presidència del Tribunal Constitucional. De fet, Pérez de los Cobos hauria de prendre bon exemple de figures insignes que prefereixen deixar pas a altres per facilitar que les coses vagin millor. La seva dimissió com a president hagués estat tant l’acceptació d’una culpa com el assumir que amb aquest sacrifici personal es beneficiava la institució i amb ella el país.

La seva trajectòria, els seus discursos, també fan pensar que es tracta d’un home poc prudent, és a dir que s’equivoca en els camins que tria per aconseguir determinats fins. Com pot ser que el que ara va a resoldre sobre temes contenciosos que afecten la Generalitat de Catalunya i al Govern, en un moment tan delicat, hagi escrit i recitat que "no hi ha a Catalunya acte polític que es preï sense una o diverses manifestacions d’onanisme?" Fa molts anys que vaig deixar la vida política i mai havia reparat en aquesta insana tendència a la qual, segons Pérez de los Cobos, jo com altres milers, estàvem i estem condemnats simplement per fer política a Catalunya.

El president del Tribunal Constitucional demostra que és un home a qui se li escalfa la boca i les idees i això està en l’antítesi de la ponderació que cal que exhibeixi una funció com la que ara exerceix. La presidència de Pérez de los Cobos va contribuir a enfonsar encara més en la crisi a les institucions espanyoles. Mal està que li afecti el Govern, encara és pitjor que afecti al Parlament, però és terrible que l’última instància, els jutges, es vegin afectats per això a causa de la seva més alta instància, la que millor imatge hauria de donar.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>