La demagògia de “escola religiosa per a rics”

Comença el curs i amb ell es repeteixen les fixacions obsessives de sempre per part dels de sempre. Ignacio Sotelo, una persona que és catedràtic de s…

Forum Libertas

Comença el curs i amb ell es repeteixen les fixacions obsessives de sempre per part dels de sempre. Ignacio Sotelo, una persona que és catedràtic de sociologia, escrivia en El País el següent

“ningú posa en dubte que una institució privada pugui crear centres educatius amb personalitat pròpia, però és de rebut que siguin finançats a càrrec a l’erari?”

I seguia

“cada vegada són més els quals s’indignen davant el resultat al que s’està arribant amb el finançament estatal de l’ensenyament catòlic. Una escola pública de baixa qualitat per als pobre i els fills dels immigrants i una controlada per l’Església per als sectors mitjos, però que paga l’Estat”.

No es poden escriure més ximpleries en menys mil·límetres quadrats de paper.

Per a començar, l’Estat mai paga res, ho paguem nosaltres amb els nostres impostos. No existeix una escola religiosa pagada per l’Estat, existeix en el marc de la llibertat d’ensenyar la possibilitat d’elecció –per cert cada vegada més restringida- d’acord amb els criteris morals i religiosos dels pares garantits d’una forma precisa per la Constitució espanyola en el seu article 27.3.

D’aquest principi neix a Espanya, com en gairebé tots els països d’Europa, el concert econòmic. Però no sols per a l’escola religiosa sinó per a tot tipus d’elles que compleixin les condicions de la concertació, siguin laiques o aconfessionals.

L’Estat no aporta diners perquè sigui religiosa, ho fa perquè està obligat per llei amb qualsevol tipus de centre. Això un catedràtic de sociologia encara que sigui en excedència, hauria de saber-ho. I hauria de saber que paga malament de manera que impedeix la gratuïtat real dels centres, perquè aporta només el 60% del cost d’una plaça en l’escola pública.

El problema de la degradació de l’escola pública no és perquè existeixi una escola religiosa, que en molts llocs segueix suplint a aquella. És més, en moltes ciutats les famílies musulmanes prefereixen enviar a les seves filles a l’escola confessional que a la pública, perquè les consideren millor protegides en els seus valors fonamentals.

El problema dels centres públics és altre. D’una banda és el fracàs dels diferents plans i lleis començant pel desastre de la LOGSE, i per una altra perquè el tipus de concert de la concertada impedeix que les persones amb menys recursos puguin acudir a ell, perquè al no pagar el cost real de la plaça s’obliga als pares a sufragar la diferència.

Ignacio Sotelo, que és un home teòricament llegit i viatjat, ha de saber que els països que li puguin semblar més progressistes d’Europa, com Holanda i Suècia, tenen sistemes d’ensenyament molt més radicals que l’espanyol, on el control de l’Estat i les autonomies sobre l’escola és encara asfixiant.

En Holanda tot grup pot constituir el seu propi centre, i si compleix uns fonaments tècnics rebrà una subvenció que asseguri la gratuïtat, i així trobarà escoles catòliques, protestants, atees, jueves, de manera que l’escola pública és absolutament minoritària.

En Suècia, el paradigma del socialisme democràtic europeu, totes les famílies reben un xec escolar i poden triar el centre on desitgen acudir. Allí la possibilitat de crear una escola ja no obeeix solament a criteris religiosos i morals, sinó que poden ser simplement tècnics o empresarials.

L’única obligació és que el preu de la matricula no sigui superior al xec escolar que cada família ha rebut. Si una empresa privada creu que pot muntar un bon centre que competeixi amb els altres i generar benefici al mateix preu de matrícula, és lliure de fer-ho.

Aquest laïcisme de l’exclusió religiosa que prediquen molts sectors del socialisme, el grup PRISA, i que també encarna aquest article d’Ignacio Sotelo, es basa, cal dir les coses pel seu nom, en la demagògia i l’engany.

Ja ni tan sols queda l’esperança d’una persona que signa catedràtic argumenti amb rigor intel·lectual. El sectarisme li pot més que la capacitat de raonar. Qui vulgui pot criticar a l’Església i a les escoles religioses, però si utilitza fets aquests han de respondre mínimament a la realitat.

Hazte socio

También te puede gustar